Tradicions orals de Tivissa: Nadales, Tió i Acordió
Presentació de Tibissa, el pregoner i els bandos gravats als anys 70 pel musicòleg Josep Cribiller. Explicació del nou CD editat per la Generalitat amb cançons i tonades de la tradició oral de la localitat.
Descripció del ritual del tió de Nadal i escolta de diverses tonades típiques per fer cagar el tió. Discussió de variants locals i de la importància de l’oralitat en aquestes festes.
Recuperació de nadales medievals (segle XIV-XV) i adaptacions de poemes de Jacint Verdaguer. Anàlisi de la transformació de peces literàries en repertori popular i ús com a cançons de bressol.
Escolta d’un fragment polifònic local i comparació amb les caramelles catalanes i les polifonies rurals d’Itàlia (Sardenya, Campània). Reflexió sobre l’àrea mediterrània i els seus trets comuns.
Parlen de l’acordionista Domingo Palliser i la seva vinculació a la vida rural. Escolten un vals sense títol i un pas doble pirinenc interpretats amb acordió, i comenten la riquesa de les danses populars.
Informen sobre on adquirir la publicació del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i tanquen el programa amb un pas doble i un agraïment als oients.
Exploració de la cultura popular a la Ribera d'Ebre
En aquest episodi, Jordi Bertran ens convida a fer un viatge sonor a la localitat de Tivissa a través d'un recull de cançons i tonades de la tradició oral enregistrades pel musicòleg Josep Crivillé a principis dels anys 70. El programa posa en valor la riquesa del patrimoni immaterial de les comarques del sud de Catalunya.
El Pregoner i l'Oralitat
L'episodi comença amb una gravació històrica del pregoner (o agutzilla) de Tivissa, un testimoni d'una forma de comunicació comunitària que va ser substituïda pels altaveus i la tecnologia. Aquestes peces formen part de les estructures més arcaiques de la nostra cultura, incloent:
- Crits de comunicació: Avisos oficials a la població.
- Cants de treball: Melodies que acompanyaven les feines al camp amb animals.
El Cicle de Nadal i el Tió
Es dedica una part important a les formuletes de fer cagar el Tió. S'escolten versions riberenques de la cançó del tronc de Nadal, que destaquen per la seva antiguitat i per la inclusió de vocabulari relacionat amb l'aviram i la vida rural (pollins, capons, bous).
"Aquesta és de les poques parcel·les de la societat on encara es manté l'oralitat gràcies a la transmissió familiar."
Cançons de Bressol i Nadales
El programa analitza la coexistència del vessant profà i religiós en les celebracions:
- Una nadala basada en un text de Jacint Verdaguer, interpretada per Enric Jardí, que funciona com a cançó de bressol.
- Polifonies populars: Interpretacions de veus d'homes que recorden les tradicions mediterrànies de Sardenya o Nàpols, vinculades a les caramelles.
La música d'acordió i el ball
Finalment, es destaca la figura del músic popular a través de Domingo Palliser, un acordionista que recorria els masos de la zona. L'acordió es presenta com l'instrument clau de la vida rural, capaç de guiar els balls de festa (valsos i pas dobles) amb un sol intèrpret.

