Tradicions de Nadal: Pastorets, canelons i música
Benvinguda a Jordi Bertran i presentació del grup musical De Calaix amb la seva versió de 'El noi de la mare'.
Anàlisi dels Pastorets: variants a Menorca (pastorells) i Mèxic, l'estandardització de Folch i Torres i la diversitat de noms dels personatges.
Repàs per les representacions de l'Ametlla de Marola, Olot, Berga i les versions modernes com els Pastorets Rock.
Història del caneló com a plat burgès del segle XIX i la seva evolució cap a la cuina d'autor, amb dades de producció del Celler de Can Roca.
Reflexió final sobre la tradició i comiat amb la nadala 'Fum, fum, fum' versionada per De Calaix.
Una diversitat de tradicions nadalenques
L'especialista en cultura popular Jordi Bertran analitza la riquesa de les festes de Nadal a Catalunya, centrant-se en tres pilars: la música tradicional, les representacions teatrals i la gastronomia d'arrel.
El teatre popular: Els Pastorets
El text explora la complexitat dels Pastorets, definits com el "petit gran clàssic" del teatre català. Es destaquen diverses curiositats geogràfiques i d'estil:
- Mataró: Famós per les seves representacions de quatre hores amb una partitura musical pròpia.
- Menorca: On s'anomenen pastorells, mentre que a Mallorca la tradició és gairebé inexistent.
- Mèxic: Les pastorelas mexicanes tenen el seu origen en l'exili català de la Guerra Civil.
- Versions variades: Des de la mirada bíblica de l'Ametlla de Marola fins a les sarsueles d'Olot o les versions rock de Ricard Raguant.
La gastronomia: El simbolisme del caneló
Es detalla l'origen de la tradició de menjar canelons per Sant Esteve. Malgrat ser un plat d'influència italiana, a Catalunya es fusiona amb els farcellets rurals (carn picada embolicada en verdura) i la cuina de les cases benestants del segle XIX.
"A prop de Nadal, en un restaurant de referència com Can Roca, se serveixen fins a 12.000 canelons en un sol mes."
Música i nadales actualitzades
L'espai musical destaca el treball del grup De Calaix, que ofereix versions a capella de peces clàssiques com El noi de la mare o el Fum, fum, fum, aportant una sonoritat contemporània a l'essència tradicional de la veu.

