Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2007
Subscriu-te
Sant Vicenç Ferrer: vida, miracles i llegat històric
Salutacions, record del programa anterior des de Sevilla amb hooligans i cervesa, comentaris sobre la pluja a la Setmana Santa andalusa i presentació de la nova secció.
Anunci del sant del dia, explicació de la data de la seva festa (dilluns després del segon diumenge de Pasqua) i debat sobre la denominació geogràfica (País/Comunitat/Regne de València).
Origen valencià (pare gironí), ingressa als dominics i defensa dels papes d’Avinyó durant el Gran Cisma («sisme d’Occident»), vinculació a Peníscola.
Predicació en diverses llengües inclòs el català, ús de refranys i paràboles, obsessió moral contra joc, tavernes, vestits luxosos i regulació de la prostitució amb muralles i drets laborals.
Formació de grups de deixebles flagel·lants al seu voltant i naixement de les primeres confraries penitencials que precedeixen les de Vera Creu i la Sang.
Mestre de la família reial catalana (Joan I, Martí l’Humà), suport als papes d’Avinyó, relació amb la monarquia i el Gran Cisma fins al papa Luna a Peníscola.
Tipus de miracles (malalts curats, endimoniats exorcitats, morts ressuscitats). Relats tètrics: el pare de Morella que cuina el fill i la resurrecció, l’obrer aturat a l’aire a Barcelona per demanar permís al superior.
Canonització el 1455 pel papa Calix III, primera processó i repics de campanes, col·loquis teatrals infantils a València i al País Valencià, proliferació d’altars i retaules ceràmics.
Comentari sobre la normativa de l’escriptura del seu nom: Sant Vicent acabat en «t» segons la normativa actual.
Agraïments a Jordi Bertran, comiat en directe des dels estudis i salutacions finals.
Introducció a la figura de Sant Vicenç Ferrer
L'episodi d'avui se centra en la figura de Sant Vicenç Ferrer, patró del País Valencià, coincidint amb la proximitat de la seva festivitat (el dilluns següent al segon diumenge de Pasqua). Vicenç Ferrer va ser un personatge cabdal dels segles XIV i XV, d'origen familiar mixt (pare gironí i mare valenciana), conegut per la seva influència en l'església i la política de la Corona d'Aragó.
Trajectòria religiosa i política
Sant Vicenç va ser un frare dominic amb una gran capacitat de convicció, tot i trobar-se enmig de contextos convulsos:
- Va ser un ferm defensor dels papes d'Avinyó durant el Sisme d'Occident.
- Va actuar com a mestre i conseller de reis com Joan I i Martí l'Humà.
- Se'l coneixia com l'Àngel de l'Apocalipsi pel seu discurs centrat en el penediment davant la fi del món.
Un llegat moral i social controvertit
El programa destaca facetes curioses de la seva intervenció social a València:
- Va instar l'Ajuntament de València a regular la prostitució, creant un barri emmurallat i sistemes d'ajuda per a les dones que volguessin abandonar l'ofici.
- Va ser un moralista extrem, criticant el joc, el luxe i fins i tot la depilació femenina.
Miracles i devoció popular
L'església li reconeix oficialment 873 miracles, molts d'ells documentats i amb un caire gairebé teatral o fins i tot esfereïdor:
- El miracle de Morella: On es diu que va ressuscitar un nen que havia estat cuinat en una cassola per ser-li ofert com a tancat.
- L'obrer suspès: A Barcelona, on va aturar la caiguda d'un paleta en l'aire mentre demanava permís al seu superior per fer el miracle.
- L'escolanet del campanar: Ja després de mort, se li atribueix haver salvat un nen que va caure del campanar de la catedral de València durant una processó.
Origen de les confraries i el Compromís de Casp
"Sant Vicenç Ferrer és un dels veritables orígens de les confraries de la Setmana Santa."
Segons Bertran, el sant anava acompanyat de grups de flagel·lants que feien penitència pública, donant peu a les primeres agrupacions de fidels que derivarien en les actuals confraries. Finalment, es discuteix la seva influència política en el Compromís de Casp, on la seva decisió va afavorir la dinastia castellana dels Trastàmera, un fet que alguns historiadors veuen com l'inici de la decadència política catalana.