Tanabata: La llegenda dels estels i el mar del Japó
Presentació de la festa japonesa del Tanabata com a punt d'interès internacional durant el mes de juliol.
Reflexió sobre la ritualització de la vida al Japó i les similituds històriques entre Europa i l'Orient, a més de citar festes locals com la del Morell.
Inici de la llegenda i anàlisi de les figures del bou i la filadora en la cultura mediterrània i catalana.
Relat de com el bober s'enamora de la filla de l'Emperador de Jade i la reté a la terra amagant-li la seva roba celestial.
La tornada de la princesa al cel i la decisió de l'Emperador de permetre només una trobada anual a través de la Via Làctea.
Descripció de com se celebra avui dia amb bambú, desitjos i focs artificials, i la seva relació amb Santa Llúcia.
Reflexió final sobre la pèrdua de la visió del cel a Occident i el valor de conèixer cultures alienes.
En aquesta conversa, Jordi Bertran ens convida a descobrir el Tanabata, una festivitat tradicional japonesa que té lloc al juliol i que ens connecta amb la mitologia astral d'Orient. Tot i la distància física, es destaquen els paral·lelismes culturals entre les tradicions mediterrànies i les orientals.
La Llegenda d'Orihime i Hikoboshi
El cor d'aquesta festa és la tràgica i bella història d'amor entre la filadora (la filla de l'Emperador de Jade) i el bober (un jove pastor de bous).
- L'encontre: Gràcies a un bou màgic i l'estratagema de robar un vestit volador, el bober i la princesa s'enamoren i formen una família a la Terra.
- La separació: Quan la princesa torna al cel, l'Emperador de Jade els separa pel Riu Celestial (la Via Làctea), impedint que estiguin junts a causa de les seves obligacions.
- El retrobament anual: Només un cop a l'any, el setè dia del setè mes, unes garses formen un pont amb les seves ales perquè els amants es puguin reunir.
Simbolisme i Celebració Moderna
La festa no és només un relat, sinó una pràctica viva plena de rituals:
- Elements rituals: Els infants guarneixen canyes de bambú amb papers de colors, campanetes i desitjos escrits.
- Conexió celeste: Es llencen focs d'artifici per il·luminar la trobada dels estels als dos extrems de la Via Làctea.
- Similituds amb Catalunya: S'estableixen comparacions curioses entre la figura de la filadora i personatges romans o les dones d'aigua, així com amb la tradició de Santa Llúcia pel que fa al domini de la costura.
"El Tanabata és una manera que té el món oriental per explicar als més petits el firmament i per què els estels estan on estan."
Finalment, es reflexiona sobre com la contaminació lumínica a Occident ens ha fet perdre el costum de mirar el cel, a diferència del Japó, on la ritualització de la natura encara uneix el cel i la terra.

