Tast de tradicions: Cireres, Herbes de Sant Joan i el Marraco
Presentació de les jornades gastronòmiques de cirera a Caldes de Montbui, el concurs de menjar cireres, i debat sobre l’origen i la tradició de les coques de cirera.
Comentari de l’ús d’herbes aromàtiques per aromatitzar fogueres i carrers, oficis de trementinaires, licors d’herbes i aplicacions en medicina popular com la valeriana, espígul o salsofragi.
Història i anècdotes del drac gegant Marraco de Lleida: la seva creació fa cent anys, la primera aparició sonora durant una funció d'òpera i la llegenda entre els infants.
Tradicions Gastronòmiques i Culturals de Juny
L'episodi d'avui realitza un pica-pica cultural sobre diferents aspectes de la cultura popular catalana que emergeixen amb l'arribada del mes de juny, un període marcat pel canvi i les festes al carrer.
La Polèmica de les Coques de Cireres
Es discuteix la importància de les cireres en aquest calendari festiu, destacant:
- Les Jornades Gastronòmiques de Caldes de Montbuí, on se celebra un concurs de menjar cireres.
- La reivindicació de la coca de cireres com un producte d'aprofitament estès per tot el territori, qüestionant l'exclusivitat que sovint s'atorga a Reus.
- La llegenda tarragonina del Negritu, personatge del seguici popular que es descriu com un devorador d'aquestes coques.
El Poder de les Herbes i les Trementinaires
Amb la proximitat de Sant Joan, el programa aprofundeix en el món de la botànica popular:
- Aromatització de fogueres: El costum de llançar herbes aromàtiques al foc per perfumar l'ambient, una tradició encara viva a la Vall de la Vansa i Tuixent.
- L'ofici de trementinaire: El paper històric de les dones que recollien herbes per elaborar remeis casolans i trementina, transmetent el coneixement de generació en generació.
- Farmàcia popular: Es repassen remeis basats en l'espígol (per a les fregues), la valeriana (per als nervis) o la curiosa cagamuja (un laxant natural potent).
El Centenari del Marraco de Lleida
Es ret homenatge a la figura de Lo Marraco, el drac gegantí de Lleida que celebra 100 anys:
- El seu origen es remunta a una broma d'una colla que va muntar una estructura de fusta sobre un cotxe de morts.
- A diferència d'altres dracs, el Marraco no llança foc, sinó que fa brams apocalíptics a través d'una mena d'altaveu primitiu.
- La llegenda de la postguerra deia que s'alimentava dels infants que no es portaven bé.
"Les herbes de Sant Joan tenen virtut tot l'any."

