Tradicions de Reis i festes d'hivern a l'estat
Inici de la conversa sobre l'optimisme del nou any i la importància històrica de les cavalcades a les comarques d'Alacant, com la d'Alcoi.
Explicació de la representació teatral a Canyada (Alacant). Els reis arriben per separat, parlen llengües diferents i necessiten intèrprets per comunicar-se.
Comparació amb els Pastorets catalans. Es descriu com una obra més austera que utilitza els mateixos carrers del poble com a escenari.
Descripció de les escenes de la fugida a Egipte, la trobada amb els lladres i la matança dels innocents, destacant-ne l'impacte visual i emocional.
Anàlisi de la festa a Valdenuño Fernández (Guadalajara). Es descriu el personatge de la Botarga, el ball de bastons i la batalla final de taronges.
Recomanació del llibre 'Fiestas con encanto' de M. Á. Sánchez i desitjos de bons regals per la nit de Reis.
En aquesta conversa, Jordi Bertran explora la riquesa i la diversitat de les tradicions nadalenques en petites poblacions de l'estat espanyol, anant més enllà de les clàssiques cavalcades per centrar-se en les representacions teatrals i els rituals comunitaris.
La representació de Reis a Canyada
Es destaca la població d'Alacant, concretament la vila de Canyada (1.200 habitants), on es manté una representació teatral del segle XVIII basada en textos de Gaspar Fernández d'Àvila. Alguns punts curiosos d'aquesta tradició són:
- Arribada separada: A diferència del relat unitari modern, els Reis arriben per camins diferents i no s'entenen entre ells, necessitant intèrprets.
- Dues jornades: Les escenes es reparteixen el 6 i 7 de gener, incloent l'adoració i la fugida a Egipte.
- Sentit auster: Es diferencia dels Pastorets catalans per ser una obra més sòbria i menys humorística, utilitzant escenaris naturals del poble.
El Nen Perdut i la Botarga a Valdenuño Fernández
El viatge continua fins a Guadalajara, a la petita població de Valdenuño Fernández, on se celebra la Fiesta del Niño Perdido el diumenge després de Reis:
- La Botarga: Apareix un personatge emmascarat amb un vestit multicolor i cascavells que ronda les cases i anuncia la festa. És una figura equivalent als dimonis de les festes tarragonines.
- Dansa de bastons: El ritual inclou el paloteo, una dansa de bastons que s'executa fins i tot dins l'església.
- Elements carnavalescs: La celebració acaba amb una batalla de taronges, un tret que anticipa el cicle de Carnaval dins del temps de Nadal.
"El culte als Reis Mags va adquirir una gran importància a l'Estat espanyol sobretot a partir de la segona meitat del segle XIX, quan es va consolidar l'estructura de desfilada potent."

