Reptes de la universitat i la ciutadania activa
Presentació de Santi Castellà i situació política a la conselleria d’universitats amb dimissions i reunió amb rectors.
Explicació de la convergència amb els paràmetres europeus: universitat centrat en l’estudiant i aprenentatge.
Dificultats per fer arribar a la societat el significat de la reforma: titulacions, màsters i inversió familiar.
Falta de segones llengües, habilitats de redacció i exposició, i necessitat d’un marc estable.
Anàlisi de la formació dels juristes: aplicació normativa versus comprensió de conflictes d’interessos i alternatives.
Reflexió sobre la formació de ciutadans actius més enllà de competències professionals.
Cultura política heretada, percepció negativa de la participació i falta d’interès dels joves.
Debat sobre eleccions municipals, multiplicació de candidatures i la lentitud en infraestructures com el port o l’AVE.
Situacions dramàtiques de persones migrants, repatriacions i crítica a la hipocresia europea.
Fractura Nord-Sud, necessitat de desenvolupament sostenible i impacte del canvi climàtic en zones desfavorides.
Drets i residència vs nacionalitat, i evolució del concepte de ciutadania a la UE.
Hipertrofia dels partits, necessitat de llistes obertes i representació d’interessos de convivència.
Debat sobre formacions polítiques basades en identitat religiosa i la complexitat de múltiples identitats individuals.
Agraïments, represa de la relació amb Santi Castellà i tancament de l’entrevista.
Transformació del Sistema Universitari
L'entrevista comença analitzant la situació crítica de les universitats catalanes, marcada per problemes de finançament i la dimissió de càrrecs directius. Santi Castellà destaca la transició cap a un model europeu on l'estudiant és el centre:
- Es passa d'una universitat centrada en el catedràtic a una centrada en l'aprenentatge de l'alumne.
- L'objectiu és facilitar la transició al món laboral dotant els joves d'habilitats i competències pràctiques.
- Es denuncia la falta d'una política universitària clara i la necessitat d'explicar millor a la societat el sentit del Procés de Bolonya.
Educació i Formació de Ciutadans Crítics
Es debat sobre les mancances del sistema educatiu actual, des de la primària fins a la universitat. Castellà remarca que no s'han de formar només professionals, sinó ciutadans crítics i actius:
"Estem formant gent molt preparada per aplicar les normes, però manca el component crític d'entendre quin conflicte d'interessos hi ha darrere de les lleis."
Els dèficits detectats
- Manca de domini de segones i terceres llengües.
- Dificultats en l'expressió escrita i l'exposició pública.
- Pèrdua de l'hàbit de lectura i desinterès per la vida cultural o política.
Política, Immigració i Drets de Ciutadania
En la darrera part, es reflexiona sobre la hipertròfia dels partits polítics i la necessitat de sistemes més flexibles com les llistes obertes. També s'aborda el drama de la immigració i la gestió de la pluralitat religiosa:
- Proposta de moure l'eix de la ciutadania de la nacionalitat a la residència.
- Crítica a la hipocresia dels països rics respecte al desenvolupament sostenible dels països pobres.
- Rebuig als partits identitaris; la política ha de basar-se en models de convivència.

