Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
La Llibreria La Rambla: 40 anys de cultura i resistència
Ramon Marrugat contextualitza els primers anys de la llibreria (1968‑1980) en plena dictadura franquista: actes legals i clandestins, dificultats per fotografiar reunions i el paper de la llibreria com a espai de resistència cultural.
Detall de més de 500 actes organitzats a la llibreria: presentacions, sala d’exposicions, naixement de col·lectius com Òmnium Cultural i altres iniciatives ciutadanes, tots sota la mateixa coberta de la llibreria.
Explicació sobre el procediment de segrest de llibres en català per la policia: ordres, resguards, xarxa de suport entre llibreries per amagar exemplars i exemples anecdòtics d’actuacions arbitràries.
Comentaris sobre la curació de la mostra commemorativa: dipòsit documental a l’arxiu de Tarragona, criteris d’elecció dels testimonis (fotografies, cartells, invitacions) i l’impacte de l’espai en la identitat cultural de la ciutat.
Memòria viva d'un referent cultural a Tarragona
L'entrevista amb Ramon Marrugat commemora els 40 anys de la Llibreria La Rambla, un espai que va transcendir la venda de llibres per convertir-se en un centre de resistència cultural i política a Tarragona, especialment entre els anys 1968 i 1980.
Un refugi per a la societat civil
Durant la darrera etapa del franquisme i la Transició, la llibreria va allotjar més de 500 actes, esdevenint la seu de facto per a col·lectius que no tenien lloc on reunir-se a causa de la manca de locals lliures a la ciutat:
- Iniciatives ciutadanes: Allà van néixer branques d'entitats com Òmnium Cultural, el Bloc Feminista o l'Associació d'Espectadors de Teatre.
- Clandestinitat i vigilància: Moltes reunions eren semiclandestines o es feien sota la "tapadora" d'actes legals per evitar la repressió en una ciutat on "tothom es coneixia".
- Absència d'imatges: Marrugat explica que la falta de fotografies de l'època respon a la necessitat de protegir els assistents, ja que aparèixer en una imatge podia portar problemes laborals o policials.
La lluita contra la censura
Un dels punts més fascinants és la gestió dels segrestos de llibres per part de les autoritats:
- Es va crear una xarxa de complicitat entre llibreries catalanes: quan n'avisaven una d'un segrest, en 15 minuts totes ho sabien i amagaven els títols prohibits entre d'altres obres.
- La censura era sovint aleatòria i absurda, arribant a segrestar llibres de lingüística per simples referències festives.
"Hi havia una xarxa de complicitats... quan es segrestava un llibre, al cap d'un quart d'hora tot Catalunya ho sabíem."
Reflexió sobre el món del llibre
Marrugat clou l'entrevista analitzant la situació actual de la literatura, criticant la falta d'espais de qualitat als mitjans de comunicació i reivindicant el llibre com un element vital i alegre, lluny del to pesat amb què sovint se'l presenta.