Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

1-12 de 1247
  • 15'

    Campanya educativa sobre el canvi climàtic al vaixell Vell Marí

    Conscienciació mediambiental a Tarragona L'obra social de La Caixa, en col·laboració amb la Fundació CRAM, ha instal·lat una aula mòbil i el vaixell científic Vell Marí al moll de costa de Tarragona. L'objectiu principal d'aquesta iniciativa, que durarà fins al 5 d'abril, és educar i conscienciar la ciutadania, especialment els escolars, sobre els efectes del canvi climàtic al litoral mediterrani. El Vell Marí: Un laboratori flotant El vaixell, un veler de fusta amb 30 anys d'història, funciona com una plataforma multifuncional: * Recerca científica: Realitza mostrejos de posidònia, corals i gorgònies per avaluar l'impacte de la temperatura marina. * Hospital d'alta mar: Disposa d'un camarot a popa convertible en quiròfan per rescatar tortugues i cetacis. * Educació virtual: Ofereix una immersió virtual on els visitants poden veure el fons marí i l'ús de tecnologia com el ROV (robot submarí). Impacte del canvi climàtic al territori Durant l'entrevista amb el biòleg Àlex Lorente, es discuteixen diversos punts crítics: 1. Regressió del Delta de l'Ebre: S'analitza com la pujada del nivell del mar i la manca de sediments pel cabal reduït del riu amenacen la seva existència. 2. Absorció de CO2: El mar actua com a gran captador de carboni, però l'augment de la temperatura redueix aquesta capacitat vital. 3. Accions individuals: La campanya posa èmfasi en el fet que tothom pot aplicar petites solucions quotidianes per mitigar l'escalfament global. "No és només parlar de la problemàtica, sinó de què és el que podem fer cadascú de nosaltres per mitigar els efectes del canvi climàtic."

  • 3h 6min

    Aprovació dels pressupostos de Tarragona 2009

    Resum del Plenari Municipal de Tarragona El Consell Plenari de l'Ajuntament de Tarragona ha aprovat inicialment el pressupost general per a l'exercici 2009, valorat en uns 201 milions d'euros. La sessió ha estat marcada per un fort debat polític derivat del context de crisi econòmica global i el seu impacte local. Eixos Principals del Pressupost 2009 • Atenció a les persones i benestar social: L'equip de govern destaca un increment en les partides destinades a acció social i educació. • Foment de l'ocupació: Es dupliquen els recursos per al Servei Municipal d'Ocupació per fer front a l'increment de l'atur. • Seguretat ciutadana: Inversió potent en la Guàrdia Urbana, incloent una nova caserna i l'ampliació de la plantilla amb nous agents. • Inversions ambicioses: Es preveuen 58 milions d'euros en inversions, destacant el Teatre Tarragona, les llars d'infants i reformes en infraestructures. Debat Polític i Diferències amb l'Oposició L'oposició, formada per Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP), ha votat en contra en considerar que els comptes són "ficticis" i no s'ajusten a la realitat. Les principals crítiques han estat: • L'increment del 4,7% en les taxes, basat en un IPC que ara tendeix a la baixa. • La reducció percentual de la despesa en compra de béns i serveis destinats directament als ciutadans. • L'increment en les partides de personal i propaganda en un context d'austeritat. "Hem preparat uns números amb un esforç de contenció de la despesa com mai s'havia vist, amb una proposta d'inversió més ambiciosa per a la transformació de Tarragona." — Pau Pérez, Tinent d'alcalde d'Hisenda. Altres Acords Destacats • Retirada del retrat de Felip V: S'ha aprovat una moció històrica per retirar el quadre del Saló de Plens, aprofitant la futura reforma de l'estança. • Rebuig al cementiri nuclear: S'ha aprovat per unanimitat no acceptar un magatzem temporal centralitzat de residus nuclears al municipi. • Nomenament del Síndic de Greuges: S'ha elegit Josep Ferrer Vall com a Síndic Municipal per unanimitat. • Condemna del genocidi ucraïnès: Suport unànime a la moció de rebuig de l'Holodomor (1932-1933).

  • 2h 16min

    Resum del Ple Municipal de Tarragona: Aigua i Façana Marítima

    Debat Polític al Ple de l'Ajuntament de Tarragona El ple municipal d'aquest mes de maig ha estat marcat per una intensa confrontació política, especialment centrada en la gestió de l'aigua i els projectes d'infraestructures de la ciutat. La sessió ha servit per evidenciar les diferències entre l'equip de govern (PSC i ERC) i l'oposició (CiU i PP) en temes estratègics. La Crisi de l'Aigua i la Solidaritat Territorial El tema estrella ha estat la gestió de la sequera i l'enviament d'aigua cap a Barcelona: • L'oposició ha demanat la dimissió del conseller Francesc Baltasar, criticant durament la seva gestió i la manca de transparència. • S'ha debatut la continuïtat de l'enviament d'aigua des dels pous de Tarragona. El PP ha exigit la seva suspensió definitiva, mentre l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha defensat la seguretat dels pous i la necessitat d'actuar amb solidaritat institucional. • L'alcalde ha negat rotundament qualsevol compra de voluntats i ha assegurat que les inversions de l'ACA són contrapartides per a la millora de la infraestructura hídrica local. Infraestructures i Mobilitat S'han ratificat acords clau per al futur urbanístic de la ciutat: • Façana Marítima: Ratificació del protocol per a l'estudi de la integració del ferrocarril. Tot i el suport de l'oposició, se n'ha criticat la falta de concreció i els retards. • Bus Nocturn: CiU ha proposat ampliar el servei a tots els barris, especialment a Llevant, però el govern ha argumentat criteris de viabilitat econòmica i cobertura existent per rebutjar-ho. • Remodelació del Serrallo: Debat sobre la millora integral dels carrers del barri mariner i el seu finançament. Cultura i Societat • S'ha aprovat la creació del Senat Tarragoní, un òrgan consultiu d'alcaldia que ha despertat recels en el PP per la seva representativitat i pluralitat. • > "L'important d'aquesta ciutat és que intentem sumar tots, vinguin d'on vinguin les voluntats." Altres Tràmits Administratius • S'ha aprovat la cessió de solars per a una nova comissaria dels Mossos d'Esquadra i projectes logístics com el desenvolupament de la CIM Camp.

  • 2h 52min

    Ple Municipal de Tarragona: El debat sobre l'aigua i l'AVE

    Resum de la Sessió Plenària de l'Ajuntament de Tarragona Aquesta sessió ordinària del mes d'abril de 2008 destaca per un intens debat polític centrat en la gestió dels recursos hídrics en un context de sequera severa, així com en la millora de les infraestructures i serveis municipals. La Gestió de l'Aigua i la Solidaritat Territorial El tema central del ple ha estat la proposta de cedir excedents d'aigua dels pous de Tarragona cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. • L'oposició (PP i CiU) ha expressat una forta preocupació, argumentant que aquesta mesura posa en risc les reserves estratègiques de la ciutat. • L'equip de govern (PSC i ERC) ha defensat la mesura per motius de solidaritat nacional, assegurant que el control de l'aixeta roman a Tarragona i que no hi haurà afectacions en la qualitat ni el cabal local. Infraestructures i Transport: L'AVE i el Mobilitat S'ha aprovat per unanimitat una moció per demanar a Renfe i al Ministeri de Foment un increment en les freqüències del tren d'alta velocitat a l'estació del Camp de Tarragona. • Es reclama una rebaixa de preus i la creació d'abonaments per a viatgers freqüents. • L'alcalde ha informat que ja s'han iniciat gestions i que s'estan posant en marxa nous combois regionals d'altes prestacions. Cultura i Societat • Candidatura de la UNESCO: Tots els grups han donat suport conjunt a la inscripció dels castells a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. • Casa de la Festa: Debat sobre el retard en l'obertura definitiva, amb el compromís del govern d'inaugurar-la el 31 de maig. • Serveis Socials: Aprovació del nou reglament del Servei d'Ajuda a Domicili (SAD) per adaptar-lo a la Llei de Dependència. Altres Acords de Gestió • Modificació de crèdit per a rehabilitació d'edificis de seguretat. • Debat sobre la creació d'una nova empresa mercantil esportiva per gestionar el Patronat d'Esports, amb les crítiques de l'oposició per una possible pèrdua de control públic. "L'aigua és de tots, és un bé públic i no es ven; el que es cobren són els costos d'extracció i transport." — Josep Fèlix Ballesteros, Alcalde de Tarragona.

  • 13'

    Carol López i el triomf de l'obra 'Germanes'

    Una crònica familiar sobre la vida i la mort L'obra teatral Germanes, escrita i dirigida per Carol López, es presenta com una proposta ideal per a les festes de Nadal pel seu retrat de les reunions familiars. La trama se centra en el retrobament de tres germanes i la seva mare en una masia de l'Empordà un any després de la mort del pare, explorant com la vida continua malgrat la pèrdua. Influències i estil: El 'guinyo' a Chekhov Tot i que s'ha parlat molt de la influència d'Anton Chekhov, la directora aclareix que no es tracta d'una adaptació de Les tres germanes, sinó d'una inspiració en el seu estil quotidià i en l'atmosfera on sembla que no passi res mentre, en realitat, està passant tot. Com diu una de les frases clau del projecte: "Hi ha una cosa tan inevitable com la mort: la vida." Característiques de l'obra Identificació del públic: L'èxit de l'obra rau en la capacitat dels espectadors de veure's reflectits en els personatges i les seves dinàmiques generacionals. Gènere: Es defineix com una comèdia amb ironia, allunyant-se del drama feixuc per oferir una visió vitalista. Retrat femení: Presenta estereotips de dones contemporànies, incloent-hi una mare que vol reivindicar la seva vitalitat als 60 anys després de quedar vídua. Realitat bilingüe: L'obra reflecteix la quotidianitat de moltes famílies catalanes on es combina naturalment el català i el castellà.

  • 19'

    Debat juvenil sobre plàstics, energia i clima

    Debat i divulgació científica a Tarragona En el marc de la Setmana de la Ciència, es presenta una activitat innovadora al Palau Firal i de Congressos: un debat-concurs on joves estudiants discutiran sobre temes crucials per al futur, com l'energia, la protecció del clima i l'ús del plàstic. Aquesta iniciativa és fruit de la col·laboració entre el projecte APQUA de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l'associació PlasticsEurope. Metodologia del debat L'activitat no només busca el coneixement científic, sinó també el desenvolupament de competències comunicatives. La dinàmica inclou: * Recerca prèvia: El procés de selecció ha implicat 30 alumnes que han hagut de preparar arguments sòlids mitjançant eines digitals i recerca acadèmica. * Estructura formal: El debat es divideix en dues faccions (a favor i en contra), amb rols de ponents de mesa (introducció, argumentació i conclusions) i ponents lliures. * Jurat multidisciplinari: Format per membres de la universitat, l'administració i la indústria. La percepció social del plàstic Durant l'entrevista, la doctora Paula Bosch (CSIC) destaca la paradoxa que envolta aquest material: * Desconeixement: Sovint s'associa exclusivament amb residus, oblidant la seva presència vital en la medicina, la roba o la tecnologia. * Prejudicis: El terme "plàstic" s'evita en productes de luxe (substituint-lo per noms com metacrilat o resina), tot i que tècnicament ho són. * Sostenibilitat: S'emfatitza que la clau no és eliminar-lo, sinó millorar-ne el reciclatge i la reutilització. "El debat és una eina fonamental per al treball en equip, per saber vendre's un mateix i per ser un ciutadà capaç de comunicar-se amb la població."

  • 35'

    Entrevista a l'alcalde Ballesteros: El nou POUM i futur de Tarragona

    El Consens Polític i el Nou POUM L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, destaca la importància històrica del ple municipal per a l'aprovació del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). Subratlla que, tot i tenir la majoria necessària, s'ha buscat la unanimitat amb l'oposició (CiU i PP) per garantir un projecte de ciutat compartit. Característiques Clau del Projecte Urbanístic • L'Anella Verda: Un projecte de 2.427 hectàrees de zona verda, únic a la Mediterrània. • Sostenibilitat: Es descarten grans operacions urbanístiques controvertides del passat com el Rodolat del Moro o la Móra 2. • Cohesió de Barris: L'Horta Gran es transformarà en un gran pulmó verd que actuarà com a punt de trobada entre el centre i els barris de ponent. • Límit de Població: Es fixa un sostre de creixement d'uns 180.000-185.000 habitants per mantenir la qualitat de vida. Equipaments i Projectes de Futur L'alcalde repassa l'estat d'infraestructures crítiques per al mandat: • Ciutat Esportiva i Estadi del Nàstic: L'Ajuntament assegura el finançament per al 2009, separant la construcció de les operacions urbanístiques de permuta que havien fracassat anteriorment. • Tabacalera: S'ha desencallat la recepció de l'edifici i es confirma com a seu del futur Museu Nacional Arqueològic. • Banc d'Espanya i Caserna de la Guàrdia Civil: Negocacions avançades amb l'Estat per recuperar aquests espais per a ús municipal i habitatge social. • Teatre Tarragona: Previsió d'inauguració a finals del 2009 o principis del 2010. Candidatures Internacionals Ballesteros manté l'optimisme sobre el posicionament de la ciutat en dos grans esdeveniments: 1. Capital Cultural Europea 2016: Treball discret però intens buscant adhesions a nivell europeu. 2. Jocs del Mediterrani 2017: Malgrat les polèmiques polítiques, el president del COE considera la de Tarragona com la millor candidatura. "Demà és el plenari més important d'aquest mandat; aquest document és molt bo per a tota la ciutat." Gestió de la Crisi Davant la situació econòmica, l'Ajuntament aposta per avançar inversions públiques i mantenir actius els edificis buits (com l'antiga Facultat de Lletres) amb serveis provisionals i entitats locals per evitar-ne el deteriorament.

  • 19'

    Loteria de Nadal: Rituals, estadístiques i vendes a Tarragona

    El ritual de la Loteria de Nadal i la seva evolució L'episodi explora la tradició de la Loteria de Nadal, un esdeveniment que moltes persones segueixen com un ritual anual únic. El periodista Jordi Sorinyac es desplaça fins a l'administració de loteria número 1 de Tarragona per parlar amb el seu responsable, Pere Sants, sobre com es viu la campanya en un context de crisi econòmica. Estadístiques i terminacions més buscades La conversa destaca diversos punts clau sobre les preferències dels jugadors: - La terminació en 5 és la més premiada històricament (31 vegades), mentre que l'1 és la menys afortunada. - El número 85 és la terminació de dues xifres més repetida en la història de la Grossa. - Molts compradors busquen dates d'esdeveniments tràgics, com l'accident aeri de Spanair (20.808), amb l'esperança que la mala sort es transformi en fortuna. - Enguany, un número relacionat amb un aniversari a Tarragona (28.808) ha generat trucades de tot l'estat. Impacte de la crisi i hàbits de consum Tot i la crisi, les previsions oficials de l'ONLAE apunten a un lleuger increment de les vendes d'un 2%, ja que la loteria es percep com una font d'il·lusió. Pere Sants aclareix que: "Potser hi ha més volum de gent, però no en quantitat de diners; qui jugava sis dècims, ara en juga quatre." Curiositats i geografia de la sort Tarragona és una de les províncies on menys es gasta (uns 50 € per habitant), a diferència de Lleida, on la mitjana puja fins als 200 € a causa del fenomen de la Bruixa d'Or i la venda per internet. Els números amb moltes xifres repetides o que comencen amb zeros solen ser rebutjats, excepte curiositats com el 666 o el 00000, que s'esgoten ràpidament per la seva raresa.

  • 22'

    Pressupostos 2009 i balanç del Govern al Camp de Tarragona

    Entrevista a Núria Segur: Pressupostos i Política al Camp de Tarragona La diputada del PSC, Núria Segur, analitza en aquesta entrevista els pressupostos de la Generalitat per al 2009 i l'acció de govern en l'equador de la legislatura, posant el focus en les inversions a la demarcació de Tarragona. Els Pressupostos de 2009 davant la crisi Els nous comptes es defineixen per tres eixos fonamentals adaptats al context de recessió econòmica: * Austeritat i contenció: Reducció de la despesa corrent i limitació del creixement en departaments no prioritaris. * Incentivació econòmica: Manteniment i impuls de l'obra pública com a motor per reactivar l'economia. * Cohesió social: Increment significatiu en les partides de Treball, Educació i Salut per protegir les famílies davant l'augment de l'atur. Inversions clau al territori Tot i la crisi, Segur garanteix que els compromisos d'inversió es mantenen, destacant projectes com: 1. Salut: El servei d'urgències de l'Hospital Joan XXIII i el nou centre de salut de Vila-seca. 2. Educació: Millores a centres de Tarragona, Salou i Torredembarra, i la cerca de finançament per a l'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona. 3. Habitatge: Inversions de més de 13 milions d'euros repartides per tot el Camp de Tarragona. "Els governs, a nivell pressupostari, el que poden fer és mantenir el nivell d'inversions per tal que l'obra pública ajudi a incentivar l'economia en un moment de crisi." Mobilitat i Segona Àrea Metropolitana La diputada subratlla la importància de vertebrar la segona àrea metropolitana de Catalunya a través del transport públic: * Consolidació de la integració tarifària i la seva futura extensió a la segona i tercera corona. * Millora de la connectivitat entre Tarragona, Reus i Valls. * L'horitzó d'un sistema de Rodalies propi per al Camp de Tarragona per reduir la dependència del cotxe privat.

  • 18'

    Les dones en la prehistòria: Arqueologia de gènere a Tarragona

    Una nova mirada a la cronologia prehistòrica L'exposició presentada és la primera d'arqueologia de gènere realitzada a l'estat espanyol. L'objectiu principal és oferir una visió complementària de la història, allunyant-se del biaix androcèntric tradicional per situar les dones en el lloc que els correspon per justícia històrica. "Les dones sempre han estat aquí, encara que no se'ls hagi volgut reconèixer." Eixos temàtics i revalorització del treball L'exposició es divideix en diversos àmbits que abasten des del Paleolític inferior fins a l'Edat del Bronze: L'àmbit domèstic: Es reivindica com un espai fonamental per a la subsistència del grup i no com una tasca menor. Tasques compartides: Les recerques recents demostren que homes i dones compartien espais i problemàtiques. Per exemple, desgastos ossis a les mines de Gavà indiquen que les dones també feien treball miner. Transmissió de coneixement: Es destaca el paper vital de la dona en la reproducció i en la socialització dels membres del grup. Peces excepcionals i col·laboracions La mostra inclou materials inèdits i col·leccions d'alt valor arqueològic: La Venus de Gavà: Una peça singular de ceràmica que rarament surt del seu museu d'origen. L'esquelet d'una dona embarassada provinent del jaciment de Minferri (Juneda). Representacions d'art rupestre llevantí (Patrimoni Mundial) de la Roca dels Moros del Cogul i la cova dels Vilars. Activitats complementàries Per aprofundir en el tema, s'han organitzat diverses propostes culturals: Clubs de lectura: Amb la col·laboració d'Eudald Carbonell, analitzant El clan de l'os cavernari. Cicles de cinema: Projeccions sobre l'adaptació cinematogràfica del llibre i el vincle entre història i setè art. Tallers educatius: Visites guiades i activitats adaptades per a escoles, centres cívics i grups de dones.

  • 18'

    Les dones en la prehistòria: arqueologia de gènere a Tarragona

    Introducció a l'exposició sobre dones i prehistòria Entrevista a Pilar Sada, conservadora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), sobre la pionera exposició "Les dones en la prehistòria". Aquesta mostra és la primera dedicada exclusivament a l'arqueologia de gènere a l'Estat espanyol, fruit d'una col·laboració amb el Museu de Prehistòria de València. L'objectiu principal és oferir una mirada complementària de la història que superi la visió androcèntrica tradicional. Es busca col·locar les dones en el lloc que els pertoca per justícia històrica, basant-se en investigacions recents que trenquen amb estereotips. Àmbits i temàtiques de la mostra L'exposició recorre des del Paleolític Inferior fins a l'Edat del Bronze, estructurant-se en diversos eixos: Espais domèstics i subsistència: Es revalora el treball de manteniment i cura com a base fonamental per a la supervivència del grup. Rols actius i compartits: Les evidències arqueològiques (com el desgast ossi en restes de les mines de Gavà) demostren que dones i homes compartien tasques físiques, inclosa la mineria. Transmissió de coneixements: El paper clau de la dona en l'educació i la pervivència dels valors comunitaris. Representacions femenines: Inclou peces icòniques com la Venus de Gavà i l'anàlisi de pintures de l'Art Rupestre Llevantí. Peces destacades i activitats complementàries L'exhibició compta amb materials inèdits i col·leccions procedents de diversos museus catalans: L'esquelet d'una dona embarassada provinent del jaciment de Minferri (Juneda). Materials de la cova sepulcral de Coll de Nargó. Activitats paral·leles: Un club de lectura amb Eudald Carbonell sobre la novel·la "El clan de l'os de les cavernes", cicles de cinema i tallers per a escoles i grups familiars en col·laboració amb l'Ajuntament de Tarragona. "Les dones sempre han estat aquí, encara que no se'ns hagi volgut reconèixer. L'exposició vol col·locar-les en el lloc on les pertoca."

  • 14'

    Balanç turístic de la Costa Daurada 2008 i reptes futurs

    Balanç de la Temporada 2008 i Impacte de la Crisi El president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Joan Areggio, analitza la situació del sector abans de la Nit del Turisme. Tot i el context de crisi econòmica global, la temporada 2008 ha tancat amb una disminució lleu d'un 3% de visitants, una dada que es considera positiva donades les circumstàncies. No obstant això, s'ha detectat una reducció significativa de la despesa per part dels turistes. Comportament dels mercats Mercats en retrocés: El turisme anglès i el francès han estat els més afectats per la conjuntura econòmica. Mercats estables: El mercat espanyol (especialment l'eix de l'Ebre) i el mercat rus han mantingut bons resultats. Noves oportunitats: S'identifica la recuperació del mercat escandinau i l'obertura de mercats emergents com el polonès i el xinès com a claus de futur. Estratègia i Qualitat del Destí La reflexió del sector s'orienta a no dependre exclusivament del model de sol i platja, sinó a potenciar el valor afegit mitjançant: Gastronomia, cultura i turisme d'interior. Millora de la connectivitat gràcies als vols de baix cost (especialment les noves bases de Ryanair a l'aeroport de Reus). "Hem de treballar en l'aspecte de la qualitat i estar atents a qualsevol nova oportunitat que sorgeixi." El paper de Port Aventura Pel que fa a la possible venda d'accions de Port Aventura per part de Criteria (La Caixa), Areggio destaca que el parc és el principal motor de visibilitat internacional de la Costa Daurada. L'objectiu és que qualsevol operació empresarial reforci el projecte, que actualment és econòmicament rendible i fonamental pel territori.