Cinc anys de la Sala Trono: resistència i nous reptes
Presentació del col·lectiu que gestiona la Sala Trono des de fa cinc anys, el repte de mantenir-se sense deutes i la clau: el compromís del públic.
Debat sobre la fidelitat dels assistents que venen sense saber l’obra, la comparació amb grans teatres (Fortuny) i l’estil singular de la sala.
Fonts d’inspiració (festivals, DVD, assajos en viu), suport a propostes arriscades, i creació d’una xarxa de bolos entre Tarragona, Valls, Reus, etc.
Crítica a la lentitud de l’Ajuntament en programació contemporània, observació de l’endogàmia del Star System català i la manca de risc en els grans circuits.
Incorporació de sessions de dansa dijous, atraient públic jove i internacional, i reptes de petit format i solos sense fil argumental clar.
Presentació del flamenc contemporani (no tablao), espectacle “Ropita tendida” amb música en directe i col·laboració amb la comunitat gitana de la Part Alta.
Celebració del primer espectacle (“Petits suïcidis”) amb repetició, panets i galetes, entrada a la venda i resum dels primers bolos de la temporada d’hivern.
Llançament del seminari de Nuevo Teatro Argentino amb Alejandro Catalán (26–28 febrer), places limitades, i plans de curs de teatre + ioga per amateurs.
Creació del club amb quota anual i entrades gratuïtes/descompte, i futur trasllat a un espai més gran per ampliar les butaques i consolidar el projecte.
La Sala Trono de Tarragona: Cinc Anys de Resistència
L'Oriol Grau i la Paloma Arza, membres del col·lectiu Trono Villegas, reflexionen sobre el cinquè aniversari de la Sala Trono. En un context on moltes sales alternatives es veuen obligades a tancar, la Trono ha aconseguit mantenir-se lliure de deutes i amb un públic fidel, tot i la seva reduïda capacitat de 50 cadires.
Filosofia i Programació
La clau del seu èxit rau en una programació que aposta per la qualitat i el risc, allunyant-se del circuit més comercial i endogàmic de l'Star System català. Els gestors destaquen:
- La creació de xarxes de col·laboració entre sales de diferents ciutats (Valls, Reus, Vilaseca) per facilitar les gires dels grups.
- L'aposta per un teatre que "ha de molestar", seguint la premissa de Peter Brook, enfront d'un teatre més amable o "burgès".
- La diversitat de gèneres: des de la comèdia i els drames fins a musicals com Rudigore.
"El teatre sempre ha de molestar. Un teatre que no molesta és una cosa híbria sense interès."
Oberts a la Ciutat i Nous Públics
Tot i l'èxit, els gestors expressen la seva preocupació per la dificultat d'omplir les 50 localitats en una ciutat de 130.000 habitants i la manca d'hàbit teatral en certs sectors. Critiquen la lentitud de l'administració municipal en el suport a la creació contemporània i d'avantguarda.
Formació i Futur
Amb motiu de l'aniversari, la sala inicia una nova faceta: la formació actoral. El projecte més destacat és el seminari de l'expert argentí Alejandro Catalán, que portarà a Tarragona el mètode de l'imaginari actoral. També es plantegen futurs cursos de:
- Dansa contemporània, que ha atret un públic més jove i internacional.
- Teatre i ioga, per treballar la respiració i el pànnic escènic.
- Flamenc contemporani, com l'espectacle Ropita tendía, buscant connexions amb el col·lectiu gitano de la Part Alta.
Finalment, s'anuncia la creació del club Amics del Trono per fidelitzar l'audiència amb descomptes i entrades gratuïtes, amb la mirada posada en un futur trasllat a un espai municipal més gran que permeti arribar a les 100 butaques.

