Aquaticòfons: L'Art dels Sons de l'Aigua
Josep ens porta a la Casa de la Generalitat per presentar la mostra Art Emergent i convida Guillermo Fernández a explicar el projecte d’aquaticòfons.
Guillermo descriu com ha detectat sons aquàtics i els ha plasmat en aparells dedicats. Escoltem el primer so: una gallida omplint-se.
Fernández explica la seva formació en telecomunicacions, el seu treball a museus de ciència i com combina divulgació científica amb manifestacions estètiques (arc de Sant Martí, planetari).
Detall del funcionament tècnic: micròfons submergits, petites bombes i altaveus. Es mostra l’aparell que reprodueix el bombolleig i el de la galleda que s’omple i buida.
Explica la reproducció d’un corrent d’aigua, l’amplificació del so i la importància de detectar tons suaus en entorns naturals i quotidians.
Reflexió sobre les fonts dels patis andalusos: funció ornamental, de refrigeració i, sovint oblidada, acústica. Guillermo adapta aquesta idea als seus aparells només centrats en l’aspecte sonor.
Presentació de l’aquaticòfon de gota a gota: so hipnòtic, variacions de percepció (relaxant o molèstia), reciclatge d’aigua i sostenibilitat.
Gran instal·lació que genera una pluja de petites gotes dins d’un recipient metàl·lic per aconseguir un ambient de pluja amb reverberació natural.
Guillermo subratlla la relació íntima de l’aigua i la nostra experiència vital: la relaxació associada al so de la pluja, rierols o oceanografia interior.
Discussió sobre l’aparença exterior dels aquaticòfons: materials nobles, estructura minimalista, exposició de l’interior per estimular la curiositat i centrar l’atenció en el so.
L’espectador s’acosta, mira les bombes i micròfons i descobreix el funcionament de l’aparell, creant un efecte de sorpresa i participació.
Guillermo parla de trencar amb carreres establertes, seguir la pròpia passió i la determinació necessària per dedicar-se als projectes personals.
Projectes per exposar els aquaticòfons en altres sales, crear nous aparells (fins a 10), i col·laboració amb Martín, l’«alma mater» tècnica.
Presentació d’un altre projecte becat per la Generalitat: laboratori de bombolles de sabó amb coloracions iridescents, i treball habitual en museus de ciència interactius.
Proposta d’instal·lar aquaticòfons com fonts públiques en ciutats (per exemple Tarragona 2016). Referències històriques visuals de l’aigua (Font Màgica, exposició universal 1929).
Inspiració en els Jardins del Generalife i el llibre _Poètica Acústica_ de Francesc Daumal, dedicat a manifestacions acústiques de l’aigua.
Ubicació al Carrer Major baix de la catedral de Tarragona, obert de dilluns a divendres (8–15 h) fins al 29 d’agost. Sellers de l’enginyeria i exposició Art Emergent.
Viabilitat de grans instal·lacions sonores, possibilitat d’aconseguir nous timbres amb més aigua i menció a artistes a Amèrica i l’Expo Saragossa.
Comiat de Josep i Guillermo, recordatori de l’exposició i últim aquaticòfon: so de pluja per a una jornada assolellada.
Despedida amb l’efecte de pluja d’un aquaticòfon com a cloenda sonora del programa.
Introducció a l'Exposició d'Art Emergent
El podcast ens trasllada a la Casa de la Generalitat a Tarragona, on es presenta la setena mostra d'Art Emergent. L'exposició, d'una gran singularitat, és obra de Guillermo Fernández, enginyer en telecomunicacions que ha unit la seva experiència tècnica amb la sensibilitat artística per explorar els sons de l'aigua.
El concepte dels Aquaticòfons
Els aquaticòfons són mecanismes creats específicament per aïllar, reproduir i amplificar sons aquàtics concrets que sovint ens passen desapercebuts en la vida quotidiana. L'autor busca reivindicar l'atenció sobre la natura a través d'una experiència estètica i sonora.
- Fonaments tècnics: Cada aparell inclou una bomba que recicla l'aigua, micròfons preparats per a la humitat i petits altaveus per donar realç al so.
- Disseny: Les peces tenen un acabat minimalista i atemporal, utilitzant materials com l'acer inoxidable, fusta i cuir.
Principals Sons Reproduïts
L'exposició consta de sis peces (amb la intenció d'ampliar-les a deu) que imiten diferents fenòmens:
- 1 La galleda que s'omple: Capta el moment precís de la tonalitat canviant mentre l'aigua puja de nivell.
- 2 El bombolleig: Inspirat en el so relaxant dels aquaris.
- 3 La barqueta: reprodueix el so de l'aigua vessant-se quan un recipient es desestabilitza.
- 4 El rierol: Un so suau que convida a la reflexió sobre el silenci i el soroll urbà.
- 5 La gota d'aigua: Explora la dualitat d'un so que pot ser tant relaxant com desesperant.
- 6 El pati de pluja: L'aparell més gran, que utilitza una bomba especial per crear una "palmera d'aigua" i imitar la pluja fina.
Referents i Futur del Projecte
L'autor destaca la seva formació en acústica i control de sorolls com a base per a aquest projecte. També esmenta referents històrics i contemporanis:
"Els àrabs ja treballaven l'aspecte acústic de l'aigua als jardins de l'Alhambra i el Generalife, una tradició que s'ha perdut en favor dels aspectes purament visuals."
Projectes futurs
Fernández també parla del seu proper projecte, Iriscendium, un laboratori per experimentar amb les coloracions iridiscents de les bombolles de sabó, becat per la Generalitat de Catalunya.

