L'experiència de Ruhal Ahmed a la presó de Guantánamo
Ruhal Ahmed explica com va ser arrestat per l'Aliança del Nord al ser estranger durant la transició de poder a l'Afganistan.
Relat de com les autoritats nord-americanes van anar inventant i augmentant els càrrecs contra ell sense proves.
Descripció de les condicions de tortura i privació sensorial durant el vol cap a la base militar de Guantánamo.
Diferència entre les imatges oficials que els EUA mostraven al món i la realitat d'obscurantisme que vivien els presos.
Ahmed compara la seva experiència amb els abusos documentats a la presó d'Abu Ghraib i el paper del general Miller.
El presoner detalla els mesos passats en cel·les d'aïllament i la impossibilitat de contactar amb qualsevol defensa legal.
Reflexió sobre com l'alliberament no depèn de la pressió internacional sinó de quan els EUA deixen de considerar útil el pres.
L'entrevistat opina sobre el film de Michael Winterbottom, afirmant que és fidel però que es van suavitzar els abusos sexuals.
Dubtes sobre la voluntat dels candidats presidencials de tancar realment tots els centres de detenció il·legals del món.
Testimoni directe de l'horror a Guantánamo
Entrevista a Ruhal Ahmed, ciutadà britànic que va ser detingut a l'Afganistan i traslladat a la base militar de Guantánamo quan només tenia 19 anys. A través d'un intèrpret, Ruhal relata la seva experiència de captiveri i la vulneració sistemàtica de drets.
Detenció i acusacions canviants
- Va ser arrestat per l'Aliança del Nord pel simple fet de ser estranger poc després de la caiguda del règim talibà.
- Les acusacions van ser totalment arbitràries i progressives: van passar d'acusar-lo de ser un soldat ras a considerar-lo un líder d'Al-Qaeda.
- Ahmed afirma rotundament que totes les acusacions eren una farsa i que els Estats Units n'eren conscients.
El periple i el dia a dia a la presó
- Trasllat inhumà: Descriu un viatge cap a la base amb els ulls i les orelles tapades, encadenat en posicions doloroses i rebent cops constants.
- Desinformació total: Els presos vivien en una absoluta ignorància, sense dret a saber on eren o quina hora era.
- Aïllament: Durant els dos anys de reclusió, va patir diversos períodes d'aïllament, el més llarg de cinc mesos.
- Manca de drets: No va tenir mai accés a un advocat durant el seu captiveri; els lletrats només van poder treballar amb les famílies des de fora.
Els "altres Guantánamos" i el cinema
- Sobre la pel·lícula Camí a Guantánamo, Ruhal explica que és una representació fidel, tot i que suavitzada per evitar el dolor excessiu de les famílies (especialment pel que fa als abusos sexuals).
- Alerta que, tot i el possible tancament de la base per motius polítics als Estats Units, el problema persisteix en altres centres de detenció secrets com Bagram, Kandahar o Abu Ghraib.
"No es tracta només de tancar Guantánamo; el més important és saber si també es tacaran la resta de llocs on s'estan infligint els mateixos tractes."

