L'univers d'Eduardo Chillida: Art, Espai i Matèria
Contextualització del paisatge urbà a Tarragona: escolars de secundària practicant esport als inflables i reflexió sobre la mobilització artística de l’espai públic.
Ignacio Chillida descriu l’amplitud de la mostra i els tres eixos temàtics: obra pública, gravitações i escultures en terres, amb diverses tècniques i materials.
Debat sobre la importància dels materials per a Chillida: processos d’adopció de terres, arcilla, tractaments, i com escollia el suport més adequat per a cadascuna de les seves idees.
Reflexió sobre com canvia la percepció d’una escultura segons l’estat del mar, la llum, el clima i l’estat d’ànim de l’espectador.
Història de la creació del museu, el seu caràcter no premeditat, l’ampliació del llegat familiar i la gestió col·lectiva amb els germans de l’artista.
L’exportació de l’art abstracte a l’espai públic com a forma d’arribar a un públic ampli i de convertir la peça en patrimoni col·lectiu.
Descobriment de l’alabastre i la seva capacitat de captar i emetre llum; experiències amb la terracota, els òxids, els forns i la transformació química dels materials.
Evolució dels collage cap a les escultures suspeses (“gravitações”), evitant la cola amb filferros i cordills per permetre l’espai i la lluita contra la gravetat.
Proposta de visites guiades, tallers familiars “ple de buit” i col·laboracions itinerants amb la Fundació La Caixa, ressaltant l’oralitat, el so i l’espai com a eixos didàctics.
El Llegat de Chillida a Tarragona
L'episodi se centra en la inauguració de l'exposició Chillida 1980-2000 a Tarragona. A través d'una conversa amb el seu fill, l'Ignacio Chillida, s'explora profundament la filosofia de treball de l'escultor basc, destacant la seva constant recerca de nous reptes i el seu respecte absolut pels materials.
La Relació amb els Materials
L'art de Chillida es defineix per una relació dialèctica amb la matèria. Segons Ignacio, el seu pare no començava pel material, sinó per la idea, buscant després l'element que millor la pogués realitzar.
- Terres i Arcilles: Tot i que inicialment les va rebutjar, va descobrir una manera de treballar-les de forma sòlida i compacta que el va apassionar.
- Alabastre: Un material clau per la seva capacitat d'absorbir i expulsar la llum, creant una sensació de vida interior.
- Paper: Utilitzat en les seves famoses gravitacions, on l'espai substitueix la cola.
Conceptes Fonamentals: Espai i Buit
Per a Eduardo Chillida, l'espai al voltant de l'obra era tan important com l'obra mateixa. L'artista rebutjava les escultures buides per dins si l'espai no era accessible, considerant-ho una "aberració".
"El que és d'un és gairebé de ningú; l'obra pública és de tothom."
Aquesta visió el va portar a prioritzar l'obra pública, com el Pinta del Vent, on la natura (la llum, la pluja, el mar) transforma l'escultura constantment. El Museu Chillida Leku neix precisament del somni d'integrar les seves peces en un entorn natural obert.
Tècniques Innovadores
L'exposició a Tarragona recull peces que mostren la seva capacitat d'invenció:
- 1 Les Gravitacions: Un invent propi on s'uneixen els papers amb cordes per deixar que l'aire circuli entre ells, lluitant contra la llei de la gravetat.
- 2 Homenatges: Chillida dedicava obres a persones que admirava (Goethe, Giacometti) o fins i tot a figures quotidianes com el seu jardiner.
- 3 Els Òxids: Tècnica de doble cocció amb òxid de coure que penetra en la massa de la terra per deixar una petjada negra indeleble.

