L'Aula de Cinema de la URB i el Cinema de Romans
Presentació de la banda sonora del Ben‑Hur mut de Fred Niblo (1925) i valoració de la seva influència sobre la versió de 1959.
Explicació de l’Aula de Cinema com a centre de documentació de Tarragona i de les diverses col·laboracions amb la província i institucions locals.
Repàs de cicles temàtics: Cinema Paradiso, Barcelona i el cinema, dones al cinema, Àfrica i el cinema, i projeccions per a gent gran.
Reflexió sobre la visió de Lenin del cinema com l’art del segle XX i el seu paper com a mirall de l’experiència personal i col·lectiva.
Crítica a l’escassa presència de temes actuals en el cinema espanyol i comparació amb el cinema americà, francès i britànic.
Definició del cicle al Museu Nacional Arqueològic, en el marc de l’any jubilar, i enfocament del subgènere del cinema de màrtirs i cristians.
Descripció de cada títol: Ben‑Hur (1925), Quo Vadis (Robert Taylor), La túnica sagrada (1953, primera en Cinemascope) i Barrabà, amb referències a actors i aspectes tècnics.
Format de les jornades: presentació prèvia, projecció, debat posterior i conferències limitades per places.
Presentació del festival Memory Match de Reus, homenatge a Basilio Martín Patino i recuperació de cinema d’arxiu amb música dels anys 40 i 50.
Treball de recuperació de materials, creació de centres de documentació a Reus i aspiracions per a Tarragona, amb exemples com el carnaval de Reus de 1908.
Despedida i anunci de la conferència sobre el cinema de terror del segle XIX a la biblioteca, amb els mites de Frankenstein i Dràcula.
El paper de l'Aula de Cinema a Tarragona
L'Aula de Cinema de la Universitat Rovira i Virgili (URV), dirigida per José Carlos Suárez, s'ha consolidat com un referent cultural i centre de documentació a la ciutat de Tarragona. La seva tasca no es limita a la docència, sinó que col·labora activament amb diverses entitats per difondre el setè art a través de cicles de debats, conferències i recerca.
El cicle de cinema sobre el cristianisme a Tàrraco
En col·laboració amb el Museu Nacional Arqueològic, s'ha organitzat un cicle que explora el gènere del peplum (el cinema de romans) i la representació del cristianisme primitiu i els màrtirs. Suárez destaca diversos aspectes clau d'aquest subgènere:
- La influència del passat: Es projectaran obres mestres com el Ben-Hur mut de Fred Niblo (1925), una peça que va establir les bases per a la versió posterior del 1959.
- La justificació de la violència: El gènere de màrtirs permetia mostrar el patiment i el martiri (un cert estil gore primitiu) sota el paraigua de la temàtica religiosa.
- L'estètica i la censura: Es comenta com aquestes pel·lícules servien per exhibir cossos masculins (culturistes) de manera més lliure que en altres gèneres de l'època.
- Innovació tècnica: Pel·lícules com La túnica sagrada van ser pioneres en l'ús del Cinemascope per competir amb la televisió.
Debats sobre el cinema contemporani
Suárez reflexiona sobre la mancança del cinema actual per retratar el present, especialment en l'àmbit estatal. Mentre que el cinema americà o francès tracta temes com la crisi o la immigració de manera gairebé immediata, el cinema d'aquí sovint es refugia en la comèdia o el cinema històric.
"Lenin va dir que el cinema era l'art del segle XX i la més revolucionària de totes les arts."
Projectes de recuperació i l'Espai Memory Match
L'entrevista també destaca la importància de la recuperació de material d'arxiu. Es menciona la pròxima celebració del festival Memory Match a Reus, on es retrà homenatge al cineasta Basilio Martín Patino, conegut per la seva extraordinària feina amb imatges d'arxiu i documentació històrica.

