Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Experiència d'Eduard Berga durant el cicló a Birmània
El presentador dóna la benvinguda i contextualitza la tragèdia: més de 20.000 morts, la junta militar i l’afluència de mitjans internacionals.
Vergà explica el seu aterratge retardat a Barcelona i com, a Myanmar, no van rebre cap alerta sobre el cicló abans que comencés a ploure amb força al mercat local.
Relat del moment en què l’huracà colpeja a les 4 h del matí: vidres trencats, teulades volant i arbres arrancats vists des del pis 16 de l’hotel Traders.
Descripció de l’endemà al matí: carreteres tallades, escasses ambulàncies i bombers, militars inspeccionant la zona i empleats d’hotel obrint pas amb serres mecàniques.
Com la població recull tornillos i xapes per refer teulades; reflexions sobre la corrupció i obstrucció de la junta militar que dificulta l’arribada de l’ajuda.
Dificultats per reprendre els vols, improvisació amb furgonetes, reobertura de comunicacions, trucades a la família i reflexions finals sobre la bellesa del país i la necessitat de seguir donant-hi suport.
Crònica d'un supervivent del cicló Nargis
L'Eduard Berga relata la seva experiència personal a Birmània (Myanmar) coincidint amb el pas del devastador cicló Nargis el maig de 2008. Tot i la magnitud de la tragèdia, el seu testimoni destaca el contrast entre la seguretat del seu hotel i la desolació absoluta que va trobar als carrers de la capital, Yangon.
L'impacte del fenomen meteorològic
L'Eduard explica que la tempesta va començar de matinada de forma sobtada i violenta. Des del seu hotel, varen ser testimonis de la força del vent:
- Destrosses materials: Arbres arrencats d'arrel, teulades de zinc volant com si fossin acordions i tanques publicitàries caigudes.
- Manca de previsió: El guia i la població local només esperaven una "gran tempesta"; ningú no els havia advertit de la magnitud real del cicló.
- Desconnexió informativa: Mentre a l'Estat espanyol ja es parlava de milers de morts, els diaris locals encara en comptabilitzaven poc més de 300.
La gestió de la Junta Militar i la supervivència
L'entrevista posa de manifest la precarietat i la manca de recursos del govern per gestionar la crisi:
- Els equips d'emergència i els militars treballaven amb eines rudimentàries, com serres manuals rovellades.
- Més que saquejos, l'Eduard va observar escenes de supervivència: gent recollint cargols i planxes de metall de les restes per refer les seves llars.
- La incomunicació va ser el factor més angoixant: sense internet ni mòbils, van haver de triangular la informació a través de Singapur per avisar les famílies.
Un país de gent extraordinària
Malgrat la catàstrofe, l'Eduard fa una crida a no abandonar el país turísticament:
"No he estat en cap país on em tractessin tan bé com a Myanmar; la gent és amable i agradable, sempre amb un somriure."
Considera que el poble birmà no es mereix ni la tragèdia natural ni els governants que té, i subratlla que el turisme és una via fonamental per ajudar a la recuperació econòmica d'aquesta regió encara verge i poc massificada.