Apel·les Fenosa i l'Antiguitat Clàssica: Art i Arrels
Introducció sobre l’exposició de Peles Fenosa al MNAT: objectius museístics i referència als cànons de bellesa clàssics.
Discussió sobre la influència de la cultura grega i romana en l’obra de Fenosa, amb exemples de Paestum i imatges promocionals.
Repàs de la trajectòria de Fenosa: naixement a Barcelona, exili a París, instal·lació al Vendrell i connexió amb Tarragona.
Josep Miquel García exposa com la Fundació Apel·les Fenosa i el MNAT s’associen per projectar l’obra de l’artista internacionalment.
Detall dels tres àmbits expositius: arrels mediterrànies, vinculació territorial i iconografia clàssica.
Comparació entre l’escultura romana de l’Antínoo i la versió de Fenosa; escultures dedicades als rius catalans.
Reflexió sobre metamorfosi, figures d’Ulisses i Prometeu, i la visió humanista i optimista de Fenosa.
Presentació de conferències, jornades de portes obertes, visites comentades i itinerància a altres seus.
Tancament amb agraïments de Francesc Terrats i Josep Miquel García i valoració de l’èxit de l’exposició.
L'Exposició de Fenosa al Museu Arqueològic
El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), en col·laboració amb la Fundació Apel·les Fenosa, presenta una exposició extraordinària que explora la profunda relació de l'escultor amb el món clàssic. L'obra de Fenosa, definida com a intemporal i plena de sensualitat, s'exhibeix en un diàleg directe amb peces arqueològiques del fons del museu.
Eixos Principals i Influències
- L'herència mediterrània: Fenosa beu directament de l'antiguitat, especialment de la cultura grega i romana, que ell considera la seva autèntica ascendència.
- Vincle amb el territori: La seva instal·lació al Vendrell li va permetre connectar emocionalment amb la Tarragona clàssica i els seus monuments (com la Vila dels Munts).
- L'artista universal i l'exili: Malgrat la seva projecció a França i la seva relació amb figures com Picasso o Cocteau, Fenosa va mantenir sempre la voluntat de retornar a les seves arrels catalanes.
El Discurs de la Col·laboració
L'exposició s'estructura en tres àmbits que mostren l'evolució iconogràfica de l'artista. Segons els directors de les institucions, aquesta unió serveix per demostrar que:
"El món clàssic no és un món llunyà, és un món proper."
Es destaquen troballes poètiques en el discurs del museu, com la comparació entre les escultures de l'Antínous del MNAT i la reinterpretació que en va fer Fenosa, o la personificació dels rius catalans seguint els cànons clàssics.

