Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Sant Fructuós: Balanç de l'Any Jubilar i el seu culte mundial
El locutor introdueix el volum *D’Orient a Occident, el culte de Sant Fructuós de Tarragona al món* i dóna la benvinguda a Andreu Muñoz.
Repàs dels fets del martiri de Sant Fructuós (259), trasllat de les relíquies, continuïtat a l’època visigòtica i expansió a Ligúria, França, Còrsega, Cuba i Uruguai.
Comparació de la sensibilitat i el coneixement del culte a la Ligúria, Catalunya, França i Amèrica, i la manera com cada lloc ha mantingut la seva memòria.
Versió del llibre en català, castellà i anglès; equips d’Uruguai, Cuba, Itàlia, França, Palència i Catalunya; pretensió d’arribar a tots els punts on hi ha culte a Sant Fructuós.
Concepció del llibre com a eina de comunicació per crear vincles turístics i culturals amb comunitats de Sant Fructuós arreu del món.
Detall dels actes de clausura i celebracions culturals i litúrgiques: presentació oficial, oratoris (Flàmens i Pau i Fructuós), passió, eucaristia a l’amfiteatre, misses de clausura (21, 24, 25 de gener).
Balanç dels 11 mesos de l’any jubilar, objectius complerts i reflexió sobre la missió espiritual i cultural de Tarragona.
Anàlisi de l’afluència de pelegrins vs. turisme, objectius de l’església versus expectatives econòmiques i qualitat de l’acollida.
Idees per a campanyes de difusió, ambientació ciutadana i futurs projectes postjubilars.
Desenvolupament de la ruta dels primers cristians: amfiteatre, necròpolis i espais únics per diversificar l’oferta turística.
Col·laboració amb ajuntaments i cambra de comerç; reptes de maduresa i concreció de fruits administratius.
Valoració de l’onada cultural i espiritual generada a Tarragona, diàlegs creats i reptes de continuar el camí iniciat.
Tria de l’Àlbum de Cromos com iniciatica educativa, programes de solidaritat (Palestina, Àfrica) i claus d’una memòria fructuosià.
Tancament de l’entrevista amb agraïments, síntesis dels temes i acomiadament a Tarragona Ràdio.
El culte de Sant Fructuós al món
L'entrevista amb Andreu Muñoz, president de l'Associació Cultural Sant Fructuós, se centra en l'expansió del culte al sant tarragoní. Arran de la presentació del llibre D'Orient a Occident, s'explica com el martiri de l'any 259 a l'amfiteatre de Tarragona va donar peu a una veneració que ha creuat fronteres:
- Itàlia (Ligúria): Les restes van ser portades pel bisbe Pròsper durant la invasió islàmica. Actualment, és la zona amb més sensibilitat i coneixement històric sobre el sant.
- Amèrica Llatina: El culte va saltar a l'Atlàntic en l'època moderna, amb punts clau com la catedral de Tacuarembó a l'Uruguai.
- Europa: Presència documentada a França i Còrcega.
"No estem parlant d'una llegenda, sinó d'un culte molt seriós, molt fonamentat i documentat."
##Recta final de l'Any Jubilar
L'Any Jubilar de Sant Fructuós arriba a la seva cloenda amb una agenda farcida d'actes culturals i litúrgics de gran rellevància:
Actes destacats de gener
- 9 de gener: Interpretació de l'oratori Pontifical de Flames a la Catedral.
- 21 de gener: Celebració de l'eucaristia a l'Amfiteatre, coincidint exactament amb el 1750è aniversari del martiri.
- 24 de gener: Estrena a Tarragona de l'oratori Pau i Fructuós, compost per Valentí Miseracs, mestre de capella del Vaticà.
- 25 de gener: Missa de clausura presidida per un enviat especial del Sant Pare.
Balanç i llegat del Jubileu
L'Andreu Muñoz fa una valoració molt positiva, destacant que s'han complert els objectius de l'església de transmetre valors espirituals i culturals de forma rigorosa.
Impacte social i turístic
- L'èxit de l'àlbum de cromos va implicar uns 45.000 ciutadans, fomentant el coneixement del patrimoni local.
- S'ha creat una ruta dels primers cristians en col·laboració amb l'Ajuntament.
- Muñoz admet que, tot i el gran flux de pelegrins, la ciutat de vegades té dificultats per "vendre" o projectar el seu ric patrimoni paleocristià (com la Necròpolis o Centcelles).