Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
El Misteri de la Selva: El drama assumpcionista més antic
Presentació del Misteri de la Selva, l'obra assumpcionista més antiga d'Europa en llengua romànica, i primera intervenció de Núria Cavallé explicant l’origen de la representació moderna iniciada el 1980.
Trajectòria de les transcripcions efectuades per Joan Piafay al segle XIX i Amadeu Soberanes el 1980, amb revisió de Daniel Pinyol el 2006, i vinculació del manuscrit amb la parròquia de La Selva del Camp.
Ús del català medieval del segle XIV, distintes registres de llenguatge: la frescor popular dels dimonis i jueus i les melodies trobadoresques en els diàlegs de Jesucrist i Maria.
Incorporació de música gregoriana i polifònica dels segles XIII–XIV, cant a cappella dels personatges divins, i moments instrumentals amb òrgan i campanes per a l’obertura i el final apoteòsic.
Organització escènica a peu pla dins l’església: orientació Oest per a l’infern i l’àmbit negatiu, i Orient per al Paradís i l’espai de la llum, amb múltiples escenaris i jocs d’il·luminació.
Actualitzacions en luminotècnia, introducció d’assajos individualitzats per als actors principals, ajust de l’horari de funció i coordinació de veïns aficionats per garantir la qualitat.
Experiències de representacions a Montserrat, Roma i Jerusalem; dates i horaris de les funcions locals (14 i 15 d’agost) i la processó dramatitzada prèvia al dia de l’Assumpció.
El Misteri de la Selva del Camp: Tradició i Modernitat
El Misteri de la Selva es consolida com el drama assumpcionista més antic d'Europa en llengua romànica, datat del segle XIV. Amb gairebé tres dècades de representacions ininterrompudes des de la seva recuperació l'any 1980, aquesta obra és un pilar fonamental de la cultura popular catalana.
Punts Clau de la Representació
- Riquesa lingüística: El text utilitza el català de la segona meitat del segle XIV. Segons Núria Cavallé, el llenguatge reflecteix una frescor única, especialment en els personatges negatius (jueus i dimonis) que s'expressen amb modismes populars.
- Simbolisme musical i escènic:
Els personatges interpretats com a "bons" canten a capella amb músiques dels segles XIII i XIV. Els personatges "dolents" no tenen el privilegi de cantar, ja que el cant s'associa a la divinitat i l'harmonia. * L'escenografia és horitzontal, aprofitant tot l'espai de l'església de Sant Andreu Apòstol, organitzat simbòlicament d'Oest (foscor/infern) a Est (llum/paradís).
Novetats d'Enguany
Aquesta edició incorpora millores tècniques i logístiques per enriquir l'experiència de l'espectador:
- 1 Renovació de l'il·luminotècnia: Un nou equip de llums que millora els canvis d'escena i l'ambientació de l'infern.
- 2 Assajos personalitzats: S'ha implementat un sistema d'assaig individual per perfeccionar la veu dels protagonistes.
- 3 Canvi d'horari: La representació de la vigília (dia 14) s'avança a les 22:00h per facilitar l'assistència.
Internacionalització del Misteri
L'obra ha transcendit les fronteres de la Selva del Camp, essent representada en llocs tan emblemàtics com:
"Hem anat a Montserrat, a Roma (Santa Maria in Trastevere) i l'any passat vam arribar al punt màxim: Jerusalem, a l'Església de la Dormició."