Joan Cavallé i la memòria històrica a l'escena teatral
L’entrevistador dona la benvinguda a Joan Cavallé i repassa els seus premis literaris i teatrals, i destaca la rellevància de guanyar la primera edició del premi de la Generalitat.
Cavallé explica la seva pausa creativa després d’encàrrecs ràpids durant els anys 90, la insatisfacció amb el ritme imposat i la necessitat de reflexionar abans de reemprendre l’escriptura teatral.
Es presenta “Peus descalços sota la lluna d’agost”: una peça que tracta la memòria històrica, la guerra i el silenci dels morts, inspirada en la tragèdia d’Antígona i en testimonis reals de conflictes del segle XX i XXI.
L’autor detalla la recerca basada en memòries, dietaris i entrevistes, i com associa situacions de diverses guerres per construir un relat universal que trasciendeixi el context local.
Es parla de l’aproximació dramatúrgica: l’obra parteix de la troballa de restes humanes i desenvolupa el conflicte del silenci col·lectiu. Cavallé destaca el distanciament per evitar una obra estrictament local.
Debat sobre el concepte de teatre compromès, l’anonimat dels personatges, la necessitat de cares conegudes per atreure públic i l’estat de plans per estrenar l’obra amb suport institucional.
Joan Cavallé i el seu retorn al teatre
L'autor Joan Cavallé presenta la seva nova obra, "Peus descalços sota la lluna d'agost", la qual ha estat guardonada amb la primera edició d'un premi de la Generalitat centrat en la memòria històrica. Després d'una dècada allunyat de l'escriptura dramàtica per defugir els encàrrecs ràpids, Cavallé ha optat per un procés de creació lent i reflexiu.
Temàtica i orígens: La memòria i la tragèdia
L'obra no és només un retrat de la Guerra Civil espanyola, sinó una reflexió universal sobre la violència i el silenci. Cavallé connecta el present amb el passat clàssic:
- Referent clàssic: L'autor retrocedeix fins a la tragèdia grega, especialment a Antígona, per explorar la ignomínia dels morts mal enterrats.
- Investigació documental: El text beu de dietaris, cartes i testimonis reals de diversos conflictes del segle XX (Vietnam, Iraq, els Balcans).
- Universalitat: Tot i situar-se en una geografia reconeixible, s'eviten noms propis o dates concretes per transcendir el conflicte local.
L'argument i l'estructura dramàtica
L'acció s'inicia amb la troballa accidental d'unes restes humanes en un poble, fet que trenca un silenci de dècades.
"Com és que la gent no ho recorda? Com és que hi ha hagut aquest silenci? Aquest és el tema de l'obra i de la vida."
L'estructura de l'obra suposa un canvi de registre total respecte al seu teatre anterior, més experimental o còmic, proposant un retorn a l'origen del teatre com a camí per sortir de l'exhauriment creatiu.
El compromís al teatre
Cavallé reflexiona sobre la necessitat que els creadors es "mullin". Defineix el teatre compromès no només com a manifest polític, sinó com qualsevol obra que parli amb consciència de la realitat, fins i tot de la vida domèstica. L'obra compta amb 16 personatges i no té un protagonista clar, posant l'accent en el caràcter col·lectiu i anònim de la tragèdia.

