José Antonio Calvo i la trajectòria de Joventuts Musicals
José Antonio Calvo explica la constància de l'entitat, que programa concerts cada dimarts des de fa gairebé mig segle.
Rememoració de com es va fundar l'associació en una cafeteria i la dificultat per aconseguir els primers recursos i socis.
Repàs de les figures internacionals que han actuat a Tarragona i el suport d'institucions i entitats locals.
Calvo parla de la seva etapa com a professor i critica la falta d'ànima en la tècnica musical moderna.
Detalls sobre el lliurament de la Medalla de la Ciutat i anècdotes sobre pianistes com Rosa Sabater.
Reconeixement a una vida dedicada a la música
L'entrevista se centra en la figura de José Antonio Calvo, president de les Joventuts Musicals de Tarragona, amb motiu del lliurament de la Medalla d'Argent de la Ciutat i el Diploma de Serveis Distingits. Aquest acte institucional premia més de quatre dècades de compromís amb la cultura i l'educació musical.
46 anys de programació ininterrompuda
Calvo destaca la singularitat de les Joventuts Musicals a Tarragona, subratllant que és una de les poques entitats a l'Estat que manté una programació setmanal estable durant tot el curs escolar (d'octubre a maig).
- Els Dimarts Musicals: Un cicle consolidat que omple el Teatre Metropol.
- Evolució històrica: Des dels inicis precaris on els socis es buscaven individualment pel carrer, fins a convertir-se en una institució amb uns 650 socis.
- Foment de la qualitat: L'entitat ha portat a Tarragona figures de renom internacional com Alicia de Larrocha, Gidon Kremer o el Quartet Casals.
La tasca pedagògica i l'estat de la música
Com a professor durant gairebé 40 anys a la Universitat Laboral i al Conservatori, Calvo reflexiona sobre l'ensenyament:
- Tècnica vs. Art: Adverteix que, tot i que avui dia hi ha més facilitats i una tècnica més depurada, sovint es perd l'ànima i la passió en la interpretació artística.
- Vocació docent: Se sent satisfet per la missió complerta d'haver format milers d'alumnes en un art que defineix com a exigent i de llarg recorregut.
Un record emotiu
Durant la conversa, Calvo comparteix una anècdota personal sobre la pianista Rosa Sabater, recordant les seves darreres paraules abans d'un concert a Granada i la seva tràgica mort posterior, un moment que va marcar profundament la seva memòria.
"Tinc molta por a viatjar en avió."

