Arqueologia subaquàtica al litoral de Tarragona
Introducció de Balfidia Pérez i la seva obra que recull 12 anys d'arqueologia subaquàtica a Tarragona.
Explicació de per què el llibre se centra en aquests anys de gran activitat i col·laboració entre submarinistes i el museu.
Anàlisi de la troballa més cèlebre que va marcar l'inici de l'interès per la recollida sistemàtica de materials al mar.
Com el fons marí i la sorra han permès preservar objectes romans i de diverses èpoques durant segles.
El paper dels pescadors en la localització de peces i el procés de decisió per extreure o deixar el material *in situ* per seguretat.
Descripció de les troballes: des d'ànfores i àncores fins a objectes de la darrera ocupació anglesa a la ciutat.
Destinació de les peces als museus i la creació del Cente d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) per a la protecció actual.
Arqueologia sota el mar: 12 anys de descobriments
En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, l'autora i experta Balfidia Pérez presenta el seu llibre Troballes Arqueològiques del Litoral Tarragoní, una obra que recull la intensa activitat realitzada entre els anys 1968 i 1980. L'autora, vinculada durant anys al Museu Nacional Arqueològic, explica com l'arqueologia subaquàtica combina la passió pel submarinisme amb el rigor científic.
L'origen d'una passió i el paper dels submarinistes
El llibre se centra en una etapa daurada de la recerca marina a Tarragona, impulsada per l'entusiasme que va generar una troballa excepcional:
- El Sarcòfag d'Hipòlit: Considerat la peça clau que va marcar l'inici de l'arqueologia subaquàtica sistemàtica a la ciutat.
- La col·laboració amb els pescadors: Ells han estat tradicionalment la principal font d'informació, ja que sovint trobaven materials atrapats a les seves xarxes.
- El pas de la "recerca de tresors" a una metodologia científica controlada per la direcció del museu.
El mar com a conservador de la història
Balfidia Pérez detalla per què el fons marí de Tarragona és tan ric en restes:
- Zones de fondeig: Molts objectes són materials de deixalla que es tiraven al mar durant els transvasaments de líquids o càrregues.
- Naufragis i accidents: Embarcacions que no van arribar a port i van deixar el seu rastre en forma d'ànfores o àncores.
- Conservació natural: El mar actua com un agent que preserva el material, ja sigui sota la sorra o en zones rocoses.
"A vegades es decideix deixar el material in situ per protegir-lo, ja que en treure'l a l'exterior podria degradar-se més ràpidament."
Diversitat de troballes i llegat actual
Tot i que el sarcòfag és el més espectacular, el litoral ha ofert una cronologia molt àmplia, des de l'època ibèrica fins a la contemporània (com un bol d'època anglesa de la Guerra del Francès). Actualment, gran part d'aquest patrimoni es troba dipositat al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, així com a museus de Tortosa i Reus. L'autora conclou que el potencial del litoral tarragoní encara no s'ha esgotat i que futures investigacions podrien treure a la llum nous tresors històrics.

