El llegat sefardí i la convivència amb el Dr. Abraham Haim
El locutor anuncia el cicle cultural a Tarragona i presenta el Dr. Abraham Haim com a ponent inaugural.
El Dr. Haim explica l’arrel catalana i castellana de la llengua sefardí, la seva pervivència i la tasca de divulgació del llegat lingüístic, literari i gastronòmic.
Es reflexiona sobre l’època d’or de tolerància entre jueus, musulmans i cristians, amb exemples a Catalunya com la juderia de Besalú i l’herència en toponímia i folklore.
El Dr. Haim exposa el seu optimisme sobre els acords de pau d’Israel amb Egipte i Jordània i la possibilitat d’extendre-la als palestins, recuperant model de convivència.
Comentaris sobre projectes a l’Estat d’Israel i a Catalunya per integrar el llegat sefardí en educació, cultura i art, i invitació a la conferència a Tarragona.
Resum de l'entrevista al Dr. Abraham Haim
En aquesta conversa s'anuncia l'inici del cicle "Enyorada Tarragona", una iniciativa dedicada a la difusió de la realitat històrica i social. L'encarregat d'inaugurar les activitats és el Dr. Abraham Haim, president de la Comissió Cultural del Consell de la Comunitat Sefardí de Jerusalem, qui ofereix una reflexió profunda sobre l'herència jueva a la península.
Els punts clau de la cultura sefardí
- Preservació de la llengua: El sefardí (o judeocastellà) conserva estructures de les llengües romàniques medievals, incloent-hi influències del català que encara es fan servir avui dia.
- Patrimoni immaterial: La cultura sefardí no és només història antiga, sinó que es manté viva a través de la música, el folclore, la literatura i la gastronomia.
- Riquesa a Catalunya: Es destaca la importància històrica de les jueries a ciutats com Tarragona, Barcelona, Girona i Besalú, on es conserven restes físiques com el famós micvé (bany ritual).
Convivència i valors de futur
El Dr. Haim subratlla la diferència conceptual entre coexistència i convivència, posant l'Edat d'Or de la península ibèrica com un model de tolerància entre jueus, cristians i musulmans.
"Hem de tornar a aquella Edat d'Or que sí que es pot assolir; els temps han canviat, però podem buscar un model de pau i tolerància semblant."
L'historiador es mostra optimista respecte al futur de l'Orient Mitjà, citant els acords de pau amb Egipte i Jordània com a precedents d'un procés que considera irreversible cap a una solució positiva amb el poble palestí.

