Estrena d'El lleig al Metropol i l'èxit de la Sala Trono
Introducció al Teatre Metropol i ànims pels premis rebuts; es presenta la producció pròpia de la Sala Trono i es convida Joan Negrier, protagonista i director de ‘El lleig’.
Negrier explica la decisió de l’autor i del director de no usar caracterització ni maquillatge per crear la percepció de lleig, i com el públic hi reacciona de manera gairebé hipnòtica.
Parlen de Màrius von Mayenburg, dramaturg alemany de 35 anys, i de la seva aposta per temes quotidians amb un gir dramàtic cap a la crítica social sobre l’obsessió per la imatge i els canvis constants dels cànons estètics.
Descripció de la trama: un inventor rebutja inicialment per la seva aparença que acaba operant-se, es converteix en un fenomen i provoca una crisi d’identitat col·lectiva quan tothom comença a clonar la seva cara.
Detalls de l’èxit a la Sala Trono i Barcelona, pròrrogues, bones crítiques, i la planificació de l’adaptació al castellà i la gira prevista per Espanya a partir de l’any vinent.
Diferents oients –Lola Planes, Dora i Josep Maria– reben entrades dobles, fan preguntes sobre la sala, l’actuació i la qualitat de so, i s’anima el públic a ser puntual.
El programa tanca amb bromes sobre col·laboracions futures, agraeix a Joan Negrier la seva assistència i celebra l’èxit del muntatge com a fruit del treball i la voluntat.
Entrevista a Joan Negrié: Teatre, Bellesa i Risc
L'actor i gestor cultural Joan Negrié visita l'estudi per parlar de l'èxit aclaparador de l'obra El lleig, de Marius von Mayenburg, una producció de la Sala Trono que s'estrena al Teatre Metropol de Tarragona.
Una convenció teatral sobre la lletjor
L'obra planteja un repte interpretatiu singular: el protagonista és considerat extremadament lleig per la resta de personatges, però l'actor no utilitza cap tipus de maquillatge ni caracterització per mostrar-ho.
- Es tracta d'una convenció teatral on el públic accepta la premissa a través del text i l'actuació.
- L'espectador viu una mena d'hipnosi col·lectiva on arriba a veure l'actor com a lleig o guapo segons el moment de l'obra.
- L'autor, Marius von Mayenburg, critica l'obsessió actual pels cànons de bellesa i la pèrdua d'identitat derivada de la cirurgia estètica.
"Els actors diem que sóc lleig, em diuen que sóc lleig, i el públic es creu que sóc lleig."
L'aposta pel risc de la Sala Trono
Negrié defensa la necessitat de portar a l'escena obres contemporànies i trencadores, allunyant-se del teatre més comercial o clàssic. La Sala Trono ha aconseguit consolidar-se a Tarragona gràcies a:
- 1 La producció de textos de dramaturgs joves i crítics.
- 2 L'acceptació del risc artístic i la recerca constant de nous llenguatges.
- 3 L'èxit de públic a Barcelona i la futura gira per Espanya amb la versió en castellà.
Gestió i futurs projectes
L'actor compagina la seva tasca a la Sala Trono amb altres projectes de gran format, com la gira de Tirant lo Blanc (que va triomfar a Mèxic) i la propera estrena de Mama Mèdea al Teatre Romea sota la direcció de Magda Puyo. Durant l'entrevista, es regalen entrades per a la funció al Metropol, evidenciant l'interès del públic tarragoní per les seves produccions.

