Bruixeria, espiritisme i creences des de l'antropologia
Introducció del convidat, el seu perfil acadèmic i el Premi Nacional Monturiol per la seva trajectòria en etnologia i antropologia a Catalunya.
Discussió sobre moviments neopagans, grups de dones que es consideren hereves de la bruixeria medieval i pràctiques de bruixeria a comunitats rurals i mitjans de comunicació.
Revelació del paper social de les bruixes com llevadores, farmacèutiques i metgesses en èpoques amb escassetat de metges professionals.
Reflexió sobre la capacitat de l’antropologia per apartar el gra de la palla en fenòmens inexplicables i la mirada entre la racionalitat científica i el reconeixement de poders extraordinàries.
Debat sobre figures universalment presents en cultures (bé i mal), el diable i la bruixa, i la seva evolució de significats al llarg de la història.
Anunci de dues conferències properes: una sobre les meigas a Galícia amb Marcial Gondar i una altra sobre espiritisme a Catalunya amb Gerard Torta, i les seves aportacions.
Explicació de llocs mítics – coves, muntanyes, arbres centenaris – on éssers com dracs i moros amaguen tresors i la persistència de llegendes celtes a Galícia.
Reflexió final sobre com la població immigrada a Tarragona introdueix creences xamàniques i esotèriques de Llatinoamèrica, Àfrica i Europa de l’Est, i la barreja amb tradicions locals.
Introducció i trajectòria del convidat
L'antropòleg Joan Prat, catedràtic d'antropologia social a la Universitat Rovira i Virgili i Premi Nacional Monturiol, és un referent en l'estudi de l'etnologia a Catalunya. En aquesta conversa, s'analitza la vigència de les creences màgiques i les figures arquetípiques en la societat contemporània.
La persistència de la bruixa
La figura de la bruixa no ha desaparegut, sinó que s'ha transformat:
- Moviments neopagans i feministes: Grups com la Wicca reivindiquen la bruixeria com una herència de les dones perseguides històricament.
- Tradició rural: Persisteix la memòria de determinades cases o llinatges familiars associats a la pràctica de la bruixeria.
- Rol social històric: Es destaca que moltes dones acusades de bruixeria eren, en realitat, les llevadores, metgesses i farmacèutiques de l'època, dipositàries d'un coneixement que passava de mares a filles.
El paper de l'antropologia davant l'irracional
Tot i que l'antropologia busca el pensament racional, Joan Prat admet que la ciència no sempre pot explicar certs fenòmens percebuts com a poders extraordinaris. L'important per a l'antropòleg és que, si una cultura creu en figures com el diable, aquestes figures existeixen pels efectes reals que provoquen en la ment i la conducta dels individus.
Espiritisme i geografia màgica
Es comenta la tradició espiritista a Catalunya, sovint lligada a la modernitat i a moviments progressistes com l'anarquisme a finals del segle XIX. També s'explora la geografia mítica:
- Indrets com Montserrat o coves i arbres centenaris.
- Personatges que guarden tresors (dracs, serps o els moros en la tradició gallega).
El bagatge cultural de la immigració
Amb el flux migratori actual a Tarragona, les persones no només porten objectes, sinó tot el seu món simbòlic. Això genera una nova hibridació:
- Xamanisme llatinoamericà.
- Creences marroquines sobre santons i llocs màgics.
- Mites de l'Europa de l'est sobre el vampirisme i els no-morts.
"Un no viatja només amb els pantalons i amb la maleta, sinó que viatges amb tot el cúmul d'elements culturals amb els que t'has socialitzat."

