Najat El Hachmi: Més enllà de l'etiqueta d'immigració
Presentació de Najat El Hachmi com a guanyadora del premi Ramon Llull i comentaris sobre l’èxit de vendes del llibre de cara a Sant Jordi i les llistes de més llegits a Catalunya.
Debat sobre la insistència dels mitjans en l’origen marroquí de l’autora i la immigració, i l’èmfasi que l’autora prefereix posar en l’obra literària, la seva qualitat i el text mateix.
Anàlisi de la tècnica literària: el narrador especial, el joc amb el temps i la cronologia, el canvi entre escenaris i èpoques sense perdre fluïdesa.
Discussió sobre la profunditat dels personatges —el patriarca, la mare, la protagonista— i els temes de patriarcat, soledat, violència, tendresa i sentit de l’humor.
Importància dels clubs de lectura, del retorn dels lectors a l’autora, i de com diferents públics se centren en diverses parts de la novel·la.
Reflexió sobre la vida quotidiana de l’autora com a mare, tècnica d’acollida, escriptora i la dificultat de conciliar totes les facetes, així com l’afició a continuar escrivint amb tranquil·litat.
Entrevista a Najat El Hachmi per 'L'últim patriarca'
L'escriptora Najat El Hachmi, guanyadora del Premi Ramon Llull, reflexiona sobre l'èxit de la seva novel·la i la recepció per part de la crítica i el públic. Durant la conversa, es destaca que la seva obra ha transcendit el simple relat migratori per esdevenir una història universal sobre relacions humanes, soledat i poder.
Elements Clau de l'Entrevista
- La literatura com a centre: El Hachmi expressa una certa resistència a la focalització mediàtica en els seus orígens marroquins com a element extraliterari. Reivindica que el valor de l'obra resideix en el text, la tècnica literària i la capacitat d'atrapar el lector.
- Temes universals: Tot i l'escenari de la cultura magribina, la novel·la aborda el patriarcat, la complexitat de les relacions entre homes i dones, i la duresa de la infantesa i l'adolescència.
- Tècnica i estil:
L'ús d'un narrador especial que permet posar distància emocional. L'equilibri entre la violència dura i la tendresa, evitant el sentimentalisme. * Una estructura temporal fluida que connecta passat i present sense confondre el lector.
La relació amb la realitat
L'autora admet que beu de la seva trajectòria vital i de l'univers viscut fins als vuit anys com a font de recursos literaris, però subratlla que l'objectiu final és la creació de ficció.
"A mi m'és igual si la crítica és positiva o negativa, però sí que es centri en el text... el que m'ha fet ràbia era aquesta focalització en elements extraliteraris."
Reflexions sobre la solitud i la maternitat
Es discuteix la profunda solitud de la protagonista en el seu procés de creixement i com l'autora compagina la seva faceta de mare amb l'escriptura, definint la conciliació com una de les grans dificultats de la societat actual.

