Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
A l'interior del falangisme català amb Joan Maria Tomàs
Es presenta Joan Maria Tomàs, professor d’Història Contemporània i autor d’estudis sobre la Guerra Civil, la República i el feixisme.
Discussió sobre la minsa implantació de la Falange a Catalunya, la seva ultranacionalització espanyolista i la percepció del catalanisme com a amenaça.
Es detallen les tensions amb la CEDA, els partits monàrquics i la consideració de la Falange catalana per part de la Falange de José Antonio.
Explicació de com la Falange va ser absorvida pel règim franquista, les adaptacions ideològiques i la pèrdua de purisme falangista.
Reflexió sobre l’ús de la història contrafactual per explorar escenaris no esdevinguts i entendre decisions clau.
Debat sobre la necessitat de fer recerca rigorosa però accessible, els buits documentals per la crema d’arxius i les dificultats per recuperar testimonis.
Descripció del procés d’entrevistes amb supervivents de la Falange, la construcció de clima de confiança i l’anàlisi de la intrahistòria.
Tancament amb la idea que la història és oberta a noves interpretacions, encoratjant estudiants a explorar temes encara inexplorats.
L'historiador Joan Maria Tomàs, professor de la Universitat Rovira i Virgili i especialista en història contemporània, presenta la seva investigació sobre el falangisme a Catalunya, un moviment que històricament va ser marginal en comparació amb la resta de l'Estat espanyol.
Peculiaritat del falangisme a Catalunya
Durant la Segona República, el falangisme català comptava amb un nombre molt reduït de membres —tot just uns 140 a Barcelona—. La societat catalana de l'època s'inclinava majoritàriament per opcions catalanistes de centre-esquerra, deixant un espai mínim per a l'ultranacionalisme feixista. Els falangistes veien Catalunya com una "regió perillosa" a causa del ferment separatista, tot i que alguns sectors mantenien una visió més elaborada que acceptava el català com a llengua literària, a diferència de la repressió total que vindria després amb el franquisme.
Metodologia de l'obra: L'ús de la història oral
Un dels pilars d'aquest llibre és el treball de camp basat en entrevistes directes amb protagonistes del règim, com ara Serrano Suñer, Pilar Primo de Rivera o Fernández Cuesta. Tomàs destaca la dificultat i la importància de:
- Crear un clima de confiança per evitar que l'entrevistat es limiti a recitar manuals oficials.
- L'objectivitat científica per separar els prejudicis personals de l'objecte d'estudi.
- Recuperar la intrahistòria, aquelles tensions i relacions personals que no apareixen als diaris ni als arxius oficials.
La destrucció de la documentació oficial
L'autor denuncia que, dos mesos abans de les eleccions de 1977, es va donar l'ordre de destruir els arxius de les jefatures provincials de la Falange (Barcelona, Tarragona, Lleida, etc.) per no deixar proves de les seves actuacions. Això fa que la recerca acadèmica depengui sovint de documentació privada que els antics ministres es van emportar a casa seva.
Reflexions sobre la història-ficció i l'evolució del règim
L'entrevista també explora la història contrafactual (què hauria passat si fets clau haguessin estat diferents) i la conflictivitat interna del franquisme. Es destaca que el règim no era un bloc monolític, sinó un camp minat de lluites entre falangistes "puristes" i els tecnòcrates de l'Opus Dei que finalment van imposar l'obertura econòmica dels anys 60.