Rafael Vallbona i 'Forasters': Relat i Memòria
Vallbona evoca l’abril de la seva infantesa, el mes de les flors i de Maria, i comparteix com aquella pràctica religiosa forma part de la seva memòria personal i col·lectiva.
Parlen de la seva etapa escolar en col·legis de monges i Germans de la Salle, de la dimensió estricta de l’educació i dels passatges més divertits i competitius amb els companys.
Vallbona descriu la recerca que va fer després de llegir un article sobre un espia francès arrestat el 1943 a Sallagosa, i com això el va conduir a explorar la Barcelona obrera de principis de segle XX.
Debat sobre la distinció entre llibre d’història i novel·la, la llicència creativa de l’escriptor, la documentació rigorosa i la necessitat de fer la narració creïble sense mimetisme exacte.
Reflexions sobre el rol del lector com a coautor de la història, les exigències dels crítics universitaris i la naturalesa mestissa de la novel·la com a gènere que combina registres per a captar l’atenció.
Vallbona parla de la seva passió per les descripcions de llocs, l’ús de fotografies digitals com a notes i l’obra de Sagarra com a model per retratar la Barcelona dels anys 1900.
Analitzen la desigualtat de principis de segle —salari d’un fuster versus preu del xampany— i comenten com aquella convulsió va forjar la cohesió social actual.
Es debateix el significat de Forasters com a metàfora del desarrelament europeu al llarg del segle XX i de la sensació de no reconèixer el propi lloc tot i habitar-hi.
Tancament de l’entrevista amb testimonis del lector enganxat al text, els plans de Sant Jordi, la idea d’un desert i possibles futurs llibres o aventures literàries.
Memòria i ficció a la Barcelona del segle XX
L'escriptor Rafael Vallbona presenta la seva novel·la Forasters, una obra que neix de la casualitat i d'una profunda recerca documental sobre l'espionatge a l'Alta Cerdanya durant la Segona Guerra Mundial. Tot i estar fonamentada en fets reals i personatges històrics, l'autor defensa la llibertat del relat per sobre del rigor científic de la historiografia.
Claus de la novel·la
- La realitat com a decorat: Vallbona utilitza la història no com una cronologia rígida, sinó com un escenari versemblant on transiten els personatges.
- El gènere mestís: L'obra és definida per l'autor com un thriller o novel·la policíaca que s'allunya de l'academicisme per buscar la connexió directa amb el lector.
- L'espia fascinant: Destaca la figura de Rodolfo Lemoyen, un personatge real, estafador i aventurer, que exemplifica la complexitat moral de l'època.
El retrat de Barcelona
L'autor s'inspira en les memòries de Josep Maria de Sagarra per retratar una ciutat de contrastos brutals:
- L'alta burgesia enriquida que consumia xampany francès a preus desorbitats.
- La classe obrera que lluitava en condicions nefastes, exemplificada en la gran empresa La Canadenca.
- El trànsit d'una societat convulsa i violenta cap a una de més cohesionada socialment a través de la identitat cultural.
"Jo escric la realitat, però no la reprodueixo mimèticament. La faig versemblant; faig històries que puguin haver passat."
L'ofici d'escriure i el lector
Vallbona reivindica l'escriptura com un acte de plaer personal que s'acaba completant amb la mirada del lector. Per a l'autor, el bon lector és aquell que es deixa emportar per la rierada de paraules, arribant a interpretar els personatges de maneres que el mateix escriptor no havia previst originalment.

