Història i Llegat de la Tabacalera de Tarragona
Els conductors saluden Jordi Piqué (Arxiu Municipal) i Maria Jesús Muñoz (URV) i anunciïn el projecte i els protagonistes que intervindran.
Maria Jesús i Vicent Terol expliquen l’esborrany del llibre sobre la història econòmica de les plantes tancades per Altadis i agraeixen l’ús de les instal·lacions de la Tabacalera.
Es repassen el reial decret de Cambó (1922), l’elecció de Tarragona per la manca d’altres plantes a Catalunya i el cronograma de la construcció fins a l’inici de la producció el 1932.
Descripció d’una ciutat de 25-30 000 habitants amb economia basada en agricultura, port i funcionariat, i el clima de pistolerisme a Barcelona.
Anàlisi de la importància d’un port de primera classe, la disponibilitat de mà d’obra mecanitzada i la tranquil·litat de Tarragona com a factors clau per ubicar la planta.
Relat de la forta inundació del Francolí el 1930 i el descobriment d’una necròpolis paleocristiana que obliga a desplaçar part de l’obra.
Explicació del terme “almita de Tabacalera” i de com la fàbrica va oferir salaris i prestacions socials superiors a la mitjana a homes i dones.
Descens de la producció al voltant del 20 %, treball amb “labores de guerra” i afectació per bombardeigs propers al port i dipòsits.
Inici de la producció el 1943, reconstrucció fins al 1945 i consegüent període d’altíssima productivitat i estatus dins el monopoli.
Pla de renovació de fàbriques del monopoli, implantació de nova tecnologia a Sevilla, València i Logroño i la fi del lideratge exclusiu de Tarragona.
Evolució de la demanda amb preferència de dones per sabors més suaus, aposta per Fortuna, liberalització i pressions antitabac amb la integració europea.
Jordi Sorinyac i José María Iza Aguirre descriuen la nau central, magatzems, planta primària (humectat, picat), oreo, procés secundari i embalat automatitzat.
Principals marques produïdes (Fortuna, Ducados, Nobel), distinció de caixes toves i dures, exportació a Europa i Orient Mitjà i mescla de tabacs internacionals.
Descobriment del soterrani de serveis (vapor, electricitat, gas), restes romàniques i romana en cripta, i antiga ubicació de vivendes i enginyers dins la fàbrica.
José María Iza Aguirre expressa la seva tristesa per la fàbrica buida i l’esperança que reverteixi a la ciutat amb usos culturals i museístics.
Suggeriments per ubicar el Museu Nacional Arqueològic i un centre d’interpretació de la Tabacalera, fent servir els 800 m lineals de fons documentals.
Maria Jesús confirma que el llibre s’entregarà al juny i s’anuncia un epíleg radiofònic amb entrevistes als treballadors per reconstruir el tancament i mirar al futur.
La Història de la Fàbrica de Tabacs
L'episodi explora la trajectòria de la fàbrica de tabacs de Tarragona (Tabacalera), des de la seva planificació fins al seu tancament i futur ús com a patrimoni de la ciutat.
Orígens i Ubicació Estratègica
- La decisió de construir la planta es remunta al 1922, sota el mandat del ministre Francesc Cambó.
- Tarragona va ser triada per raons objectives: un port de primera classe, connexió amb proveïdors estrangers i una situació geogràfica equidistant entre València i la frontera francesa.
- Es buscava evitar la conflictivitat laboral i el pistolerisme de Barcelona, oferint un entorn més tranquil per a la producció mecanitzada.
Descobertes Arqueològiques i Endarreriments
- La construcció es va allargar deu anys. Un dels motius principals va ser la descoberta de la Necròpolis Paleocristiana durant les obres, la qual cosa va obligar a moure l'edifici uns metres.
- També van influeir les inundacions del riu Francolí l'any 1930 i la depressió econòmica de l'època.
Impacte Social i Laboral
- La fàbrica va representar una fita per a l'economia local, arribant a tenir més de 800 treballadors.
- Es destaca especialment l'autonomia que va donar a les dones, que gaudien de sous dignes i prestacions socials (maternitat, lactància) inexistents en altres sectors.
- Treballar a la Tabacalera aportava un estatus social elevat i sovint esdevenia una empresa endogàmica, on treballaven diverses generacions de la mateixa família.
Funcionament i Producció
"Arribava la fulla de tabac i en sortia el producte acabat, disposat per al mercat. Era un procés absolutament mecanitzat."
- En els moments de màxima esplendor (1945-1975), la planta era la més productiva del monopoli a Espanya.
- Es produïen marques icòniques com Fortuna i Ducados. La maquinària era capaç de fabricar fins a 10.000 cigarretes per minut.
Futur del Patrimoni
- Actualment, es planteja la creació d'un centre d'interpretació històrica per no perdre el referent del passat industrial de la ciutat.
- L'edifici també acollirà el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

