Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Història i tècnica del Pilar de Quatre Caminant
Introducció d’Albert Pallarès i proposta de parlar de la història i tècnica del Pilar de Quatre Caminant a la Mercè.
Referències als primers pilars de quatre, cinc i sis al segle XIX i evolució al segle XX amb les colles de Valls i després les colles locals de Tarragona.
Moments destacats: la baixada de pilars el 1943 i la gesta de 1979; la rivalitat entre colles i la gesta de baixar fins a l’Ajuntament.
Composició de la pinya i del tronc, importància de segon i terç, canvis de baix i rotació de mans durant el recorregut.
Intent i execucions de pilars de cinc caminant a finals dels 70 i 80, dificultats per descarregar-los i l’abandó de la pràctica.
Comentaris sobre la llargada del recorregut, la mobilització del públic i la característica igualtària de la Mercè per a totes les colles.
Origen i evolució del pilar caminant a Tarragona
L'entrevista amb l'Albert Pallarés, responsable de l'arxiu dels Xiquets de Tarragona, ofereix una visió detallada sobre la tradició del pilar caminant el dia de la Mercè. Tot i que avui el pilar de quatre és l'estàndard, la història revela gestes sorprenents:
- Segle XIX: Hi ha referències documentades de la Colla Nova dels Xiquets de Valls l'any 1877 intentant pujar les escales del Pla de la Seu amb un pilar de sis.
- Canvi de recorregut: Antigament el destí era l'antic ajuntament al carrer Major, però amb el trasllat del consistori a la Plaça de la Font, el recorregut es va allargar considerablement.
- Consolidació local: A partir de 1926, les colles tarragonines recuperen aquesta tradició com a tancament festiu.
Tècnica i evolució de l'estructura
El pilar ha passat d'una execució més improvisada a una tècnica altament perfeccionada. Els aspectes clau mencionats són:
- Canvi de complexió: Antigament s'usaven segons corpulents, però figures carismàtiques com el Quico Pino van marcar la tendència cap a segons més lleugers i àgils.
- La gestió de la pinya: Tot i ser reduïda per permetre el moviment, requereix una coordinació extrema.
- El canvi de baixos: És el moment més crític. S'ha de parar el pilar i el nou baix s'ha de col·locar a pes sota l'estructura.
- Rotació de mans: Existeix un sistema de relleus sincronitzat per als primeres i daus per evitar el cansament durant els 500 metres de trajecte.
"Baixar el pilar d'aquella època era considerat una gesta comparable a un 3 de 8"
El Pilar de Cinc: Una fita difícil
Pallarés recorda que els Xiquets de Tarragona van intentar recuperar el pilar de cinc caminant durant els anys 80. Tot i que es va aconseguir pujar i baixar les escales en quatre ocasions, completar tot el recorregut fins a la plaça es considera gairebé impossible per la inèrcia i el cansament acumulat.