Els macromamífers en la recerca arqueològica
S'estableix que un macromamífer és qualsevol animal amb un pes superior als 5 kg, des de carnívors fins a primats i elefants.
Discussió sobre les espècies més comunes en jaciments (bòvids, cérvols i cavalls) i les més espectaculars (elefants).
Explicació de com les restes animals informen sobre el clima, el paisatge i l'accés a l'aigua en el passat.
La complexitat del tractament de les restes paleontològiques en comparació amb les eines de pedra o indústries lítiques.
S'aclareix que trobar un animal sencer sol indicar manca d'activitat humana, ja que els humans tendien a trossejar les peces per alimentar-se.
Introducció als macromamífers
En aquesta conversa s'explora el concepte de macromamífer i la seva rellevància en el camp de l'arqueologia i la paleontologia. Es defineixen com aquells animals amb un pes superior als 5 quilos, excloent així petits rosegadors o conills.
Espècies i abundància en els jaciments
Tot i que els animals més grans, com els elefants (proboscidis), els rinoceronts o els hipopòtams, són els més espectaculars visualment, no són sempre els més nombrosos. Les restes més freqüents solen pertànyer a:
- Bòvids: Cabres, ovelles i vaques.
- Cèrvids: Diverses espècies de cérvols.
- Èquids: Cavalls.
Informació extreta de les restes
L'estudi de la fauna permet reconstruir l'estil de vida dels nostres avantpassats i l'entorn on vivien:
- Indicadors climàtics: La presència d'un hipopòtam indica un clima benigne i abundància d'aigua.
- Dieta humana: Les restes informen sobre què menjaven i com caçaven.
- Interacció humana: Les marques de tall en els ossos són la prova definitiva de l'associació entre els humans i la fauna.
"Si trobem hipopòtams... el clima és molt benigne, perquè els hipopòtams no viuen en climes freds."
El procés de conservació i estudi
Treballar amb ossos és més complex que treballar amb lítica (pedres), ja que els ossos es degraden fàcilment. Es requereix la figura d'un restaurador per extreure'ls amb cura. A més, un punt clau de la recerca és que la fracturació dels ossos sol indicar activitat humana (per extreure el moll o el cervell), mentre que un esquelet complet sol suggerir l'absència d'intervenció dels nostres avantpassats.

