Arqueologia molecular: dianes de la història
Explicació del concepte d'arqueologia molecular com l'estudi de bioelements i biomolècules en restes biològiques, especialment ossos.
Com l'acumulació de zinc i estronci en els ossos permet determinar si la dieta era predominantment animal o vegetal.
Anàlisi de l'acumulació de plom i la seva possible relació amb la bogeria dels emperadors i el col·lapse de l'imperi romà.
Contrast entre el treball diari i feixug del laboratori basat en l'assaig-error i la imatge idealitzada de les sèries forenses.
Introducció a l'Arqueologia Molecular
L'arqueologia molecular es defineix com l'estudi científic dels bioelements i les biomolècules antigues que es conserven en el registre arqueològic. Aquesta disciplina permet reconstruir la vida del passat mitjançant l'anàlisi química de restes físiques.
Els Bioelements i la Dieta
El focus principal d'estudi són els ossos, considerats teixits diana on s'acumulen substàncies que revelen els hàbits alimentaris:
- Zinc: Element indicador d'una dieta rica en proteïna d'origen animal.
- Estronci: Element que delata un consum elevat de productes vegetals.
- Biomolècules: L'anàlisi inclou lípids, àcids grassos i fragments d'ADN.
Teories Històriques: El Plombisme
L'investigador Policarp Portolà destaca com l'estudi d'aquests elements pot fonamentar teories sobre grans esdeveniments històrics:
"S'havia dit fins i tot que una de les causes de la caiguda de l'imperi romà és la bogeria que patien els emperadors romans degut a l'acumulació de plom."
Aquesta malaltia, anomenada plombisme, hauria estat causada per la presència de plom a l'aigua corrent i el seu ús com a conservant en el vi.
La Realitat del Treball de Laboratori
Lluny de la imatge espectacular de les sèries de ficció tipus CSI, la tasca de l'arqueòleg molecular és:
- Feixuga i diària: Requereix hores de laboratori i molta paciència.
- Basada en l'assaig i l'error: No hi ha protocols estàndard perquè cada mostra és única i presenta reptes diferents.

