Memòria de la lluita antinuclear a Catalunya
Javier García discuteix la relació entre l'honestedat professional i la visió subjectiva de la realitat en la tasca periodística.
S'analitza com es va introduir l'energia nuclear a Catalunya durant el franquisme com una solució de riquesa per a zones agrícoles en crisi.
L'autor recorda els científics i revistes valentes que van portar informació crítica dels Estats Units per informar la població.
Reflexió sobre com els moviments socials de base van ser absorbits pels partits polítics durant els anys 80.
L'època clau de 1980 amb la consolidació de la Generalitat i el canvi de cicle polític i energètic mundial.
Discussió sobre els accidents recents a Ascó i Vandellòs i la necessitat de mirar enrere per comprendre el present.
L'activisme i el rigor a la crònica periodística
L'entrevista amb l'escriptor i periodista Javier García explora la seva trajectòria com a activista i cronista dels moviments socials. García defensa que el periodisme no ha de ser una eina freda i prefabricada, sinó que ha de lligar la honestedat personal amb la subjectivitat pròpia de l'ésser humà per poder transformar la realitat.
"L'objectivitat d'enviar una cosa vista des de fora pot semblar una cosa, però quan comences a analitzar veus molts factors que són propis del subjecte humà."
La invasió nuclear dels anys 70
El llibre presentat documenta l'arribada de la tecnologia nuclear a Catalunya durant el tardofranquisme i la Transició. Els punts clau d'aquesta època inclouen:
- Desconeixement general: La població i els periodistes locals no tenien informació sobre els riscos de l'energia nuclear.
- Promeses de riquesa: Es va "vendre" el projecte als ajuntaments com una font de llocs de treball i salaris alts en zones agrícoles en crisi.
- Dependència hídrica: La ubicació de les centrals a la riba de l'Ebre i la costa va ser una decisió purament tècnica per la necessitat de refrigeració.
La politització dels moviments de base
García reflexiona sobre com les lluites socials dels anys 70 (antinuclears, dret a l'avortament, divorci) van ser absorbides pels partits polítics professionals a partir dels anys 80. Aquesta institucionalització va provocar que la societat civil de base perdés el seu espai i protagonisme, quedant fora del "pastís parlamentari".
Riscos i realitat actual
Finalment, l'autor vincula les advertències dels científics pioners com Mario Gaviria o Pedro Costa Morata amb els incidents actuals a les centrals d'Ascó i Vandellòs, afirmant que el model energètic actual és com "ballar sobre un polvorí".

