Memòria i suor: el llegat de les dones de l'arròs
Presentació del llibre de Rosa Queralt, destacant la càrrega emocional i l'homenatge a les avantpassades.
L'autora explica el seu procés de recerca sobre el treball domèstic, el cotó i el conreu de l'arròs.
Descripció de les condicions físiques del conreu (fang, sangoneres) i l'organització familiar on les àvies cuidaven la canalla.
Explicació de com les estacions marquen el paisatge i el treball, incloent els records d'infantesa fent conserves.
La lluita per guanyar terra al pantà i el retard històric en l'arribada de l'aigua corrent a les cases (anys 80).
Detall de com les dones cobraven significativament menys que els homes per la mateixa feina de plantada.
L'esperit comunitari, les picardies i el suport mutu entre les treballadores durant les jornades al camp.
El final del treball massiu femení per la tecnologia i la valentia i ganes d'aprendre de les dones actuals.
La memòria sentimental de les Terres de l'Ebre
Rosa Queralt presenta un treball de recerca que traspassa l'àmbit acadèmic per convertir-se en un homenatge emocional a les seves antecessores. El llibre recupera la història silenciada de les dones que van treballar als arrossars del Delta, combinant el rigor científic amb una memòria sentimental profunda.
Condicions de vida i treball extrem
L'autora descriu la duresa del conreu de l'arròs, un entorn marcat per l'aigua i el fang, on les dones s'enfrontaven a:
- Jornades esgotadores: Doble i triple jornada laboral (camp i llar).
- Entorn hostil: Treballar doblegades en un mitjà ple de sangoneres, serps i insectes.
- Injustícia salarial: Malgrat fer la mateixa feina que els homes, les dones cobraven fins a 25 pessetes menys per jornada.
"Si sembla que estiguin parlant de les meves àvies, de les meves avantpassades... hi ha una càrrega d'amor i molta emoció."
La conquesta de la terra i el temps
L'obra s'estructura seguint el cicle de la vida i les quatre estacions, detallant com la terra pantanosa del Delta va ser conquerida pam a pam. Un fet sorprenent és que la modernitat va trigar a arribar: moltes cases no van tenir aigua corrent fins als anys 80, malgrat estar envoltades d'un territori carregat d'aigua.
Solidaritat femenina i futur
Es destaca la creació d'un sentiment comunitari entre les treballadores. Aquesta complicitat es manifestava en:
- L'intercanvi de menjar i confidències.
- La sororitat en el treball: quan una dona estava indisposada (per exemple, per la regla), les altres l'ajudaven a completar la seva part de la tasca.
Actualment, les dones de l'Ebre conserven aquesta valentia i un esperit batallador, amb un gran desig d'aprenentatge per compensar les mancances educatives que van patir en el passat.

