L'anarquisme a Tarragona: El llegat de Plaja i Paredes
Introducció de l'obra 'L'anarquisme a Tarragona, 1917-1924' d'Ignacio Clemente Soriano, centrada en Plaja i Paredes.
L'autor explica com va descobrir la parella a través de l'arxiu de Salamanca i detalla la vida familiar del matrimoni Plaja-Paredes.
Debat sobre la importància de la propaganda i la realització del primer congrés obrer a Tarragona el 1920.
Anàlisi de l'activitat editorial a Tarragona com a refugi davant la repressió que es vivia a Barcelona.
Descripció de la creació d'una cultura pròpia: escoles, corals, naturisme i lluita contra els vicis socials.
La rellevància de l'Esperanto com a llengua universal per al moviment anarquista i la seva connexió amb la resta del món.
Reflexió crítica sobre el finançament de la recerca i la simplificació dels conceptes polítics de l'època.
Trajectòria final del matrimoni pel pas a Barcelona, l'exili a Mèxic i el retorn de l'arxiu a la Biblioteca Arús.
L'autor confirma el caràcter divulgatiu de l'obra i s'acomiada l'entrevista.
L'anarquisme a Tarragona (1917-1924)
L'entrevista a l'historiador Ignacio Clemente Soriano se centra en el seu llibre sobre el matrimoni format per Formós Plaja i Carme Paredes, figures clau en l'expansió de l'anarquisme a la ciutat i la província de Tarragona durant el primer quart del segle XX.
L'activitat editorial i propagandística
La parella va fundar l'editorial Acracia a la Baixada del Toro, convertint Tarragona en un pol de producció de material anarquista per a tot Catalunya, especialment durant les èpoques de forta repressió a Barcelona conegudes com el "terrorisme blanc".
- Producció: Imprimien diaris, fullets i pamflets que es distribuïen per tot el territori.
- Cultura i societat: El moviment no només era sindical, sinó que promovia una cultura pròpia que incloïa:
L’aprenentatge de l’Esperanto. La lluita contra l'alcoholisme i la prostitució. La creació de grups de teatre i corals. El matrimoni civil i noms simbòlics per als fills (Acracia, Germinal).
Redescobrint la memòria històrica
L'autor destaca la dificultat d'estudiar l'anarquisme sense caure en els tòpics de "bons i dolents" o en categories polítiques actuals que no s'ajusten a la realitat de l'època.
"L’anarquisme va ser molt perseguit, fins i tot per la República; Formós Plaja va ser enviat a la presó com a pres comú per la Llei de vagos i maleants per vendre llibres al carrer."
Trajectòria i exili
L'obra ressegueix el matrimoni des del seu trasllat a Barcelona el 1924, fins a l'exili a Mèxic després de la Guerra Civil. Tot i que Carme va morir a l'exili, Formós va poder tornar a Espanya el 1977, donant el seu extens arxiu documental a la Biblioteca Arús de Barcelona.

