Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
L'òmnibus de la mort: Recerca històrica a Falset
Presentació del periodista Toni Orensanz i del seu nou llibre sobre la Guerra Civil a la demarcació de Tarragona, coincidint amb el 70è aniversari de la batalla de l'Ebre.
L'autor explica com neix la curiositat pels 27 morts a Falset i defineix el seu treball com a periodisme històric, barrejant assaig, crònica i entrevistes.
Detalls sobre els cinc anys de recerca en arxius d'arreu del món (Madrid, Amsterdam, Barcelona) per contrastar els testimonis orals amb documents oficials.
Explicació sobre qui era la Brigada de la Muerte, la seva relació amb la FAI i la seva ideologia de 'neteja' contra els que consideraven feixistes.
Descripció de l'autobús amb calaveres i del líder Pascual Fresquet, destacant que no eren delinqüents comuns, sinó que estaven convençuts del seu paper justicier.
Anàlisi de les causes del desconeixement d'aquests fets, des de la manipulació franquista fins a la desorganització del bàndol republicà i l'amnèsia posterior.
Reflexió sobre la por a parlar en el passat i la naturalitat actual, així com els dilemes ètics de donar noms de responsables en un entorn local.
L'òmnibus de la mort: Una crònica de la repressió anarquista
El periodista Toni Orensanz presenta la seva obra L'òmnibus de la mort, parada a Falset, un exercici de periodisme històric que investiga els tràgics fets ocorreguts el setembre de 1936 a la capital del Priorat. El llibre s'endinsa en l'actuació de la Brigada de la Muerte, un grup vinculat a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) que va sembrar el terror en diverses localitats tarragonines i aragoneses.
La Brigada de la Muerte i la seva missió
Aquest grup armat, liderat per un personatge conegut com Pascual Fresquet, recorria els pobles en un autobús decorat amb calaveres, executant el que ells denominaven la neteja:
- Assassinats massius: Només a Falset van executar 27 persones en una sola nit.
- Justificació ideològica: L'endemà de les matances, els líders feien discursos a les places públiques justificant la violència com a dret revolucionari i justícia contra el "feixisme", interpretant aquest terme de forma molt àmplia.
- Recorregut de sang: Es documenta el seu pas per 16 municipis, incloent-hi Gandesa, Casp i Favara, amb un balanç de més de 250 morts.
Una recerca de cinc anys
Orensanz destaca que la seva obra no és un tractat d'història convencional, sinó una mescla de gèneres que inclou la crònica, l'assaig i l'entrevista. La investigació ha estat motivada per la manca d'estudis previs sobre aquest episodi concret:
"Em trobo posat de ple en una investigació que ha durat cinc anys i que m'ha tocat fer una mica d'historiador perquè resulta que el que volia saber no ho havia estudiat ningú."
Les causes del silenci
L'autor reflexiona sobre per què aquests fets han restat ocults durant set dècades, assenyalant diversos factors:
- 1 Propaganda franquista: El règim va manipular els fets per criminalitzar els líders republicans locals sense cercar la veritat.
- 2 Amnèsia de la Transició: Una voluntat política de no remoure el passat que va alimentar el tabú.
- 3 Complexitat del bàndol republicà: El llibre evidencia que a l'estiu del 36 la Generalitat no controlava els grups incontrolats, desmentint la imatge d'un bàndol republicà homogeni i sense fissures.