Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Els macromamífers i la seva importància paleontològica
Distinció entre micromamífers (petits) i macromamífers (més grans) i introducció al tema.
Els macromamífers superen els 5 kg; inclouen carnívors, rumiants, elefants i altres grups de grans mamífers.
Exemple de com la troballa de restes d’hipopòtam indica la presència d’aigua abundant i un clima càlid.
Reptes de desplaçament, tractament i restauració d’ossos de macromamífers comparat amb restes lítiques.
Impacte de la caça i el consum humà en la fracturació d’ossos; relació inversa entre activitat humana i conservació paleontològica.
Definició i característiques dels macromamífers
Segons el paleontòleg Bienvenido Martínez, els macromamífers es defineixen com aquells mamífers que tenen un pes superior als 5 quilos. Aquest grup és extremadament divers i inclou la gran majoria d'animals que ens venen al cap quan pensem en mamífers, exceptuant els més petits com els rosegadors o els conills.
- Exemples clau: Carnívors, elefants, rumiants, cérvols i bòvids.
El valor del registre fòssil com a indicador ambiental
La importància de trobar restes d'aquests animals en jaciments no recau només en l'os mateix, sinó en la informació paleoambiental que aporten. L'expert utilitza l'exemple de l'hipopòtam per il·lustrar-ho:
"Si trobem hipopòtams... vol dir que hi ha molta aigua... i a més a més que el clima és molt benigne."
Complexitat en la conservació i el treball de camp
El procés de recuperació de restes de macromamífers és significativament més complex que el de les indústries lítiques (pedres). Els ossos requereixen:
- 1 Un procés de desplantat acurat.
- 2 Tractament immediat per part d'un restaurador.
- 3 Manipulació delicada per evitar la degradació en sortir de la terra.
L'activitat humana i la integritat dels esquelets
Una de les revelacions més interessants del text és la relació inversament proporcional entre l'activitat humana i la conservació de l'animal. Quan un jaciment té una forta presència arqueològica, els esquelets solen estar fracturats o destruïts perquè:
- Els humans primitius fracturaven els ossos per extreure el moll.
- Destruïen els cranis per consumir el cervell.
Per tant, la troballa d'esquelets complets en un museu sol indicar que aquells animals van morir en contextos on no hi va haver intervenció humana.