Marees negres, marees blanques: El record del Prestige
Introducció a l'obra d'en Josep Figueres i Xavier Poza, destacant la potència visual de les fotografies del desastre i la vida a la zona afectada.
Figueres explica com va arribar a la costa gallega i va viure nou dies de desemparament institucional mentre la marea negra avançava.
Relat de la petició directa de l'autor al rei per portar les forces armades i l'arribada massiva de voluntaris internacionals.
Crítica a la desinformació oficial i anàlisi de com el moviment ciutadà va superar la gestió dels governants.
L'autor detalla la fundació de Voluntaris Sense Fronteres i la lluita per mantenir la identitat blanca i apolítica del moviment.
Detalls sobre la manca d'interès de Fraga i Rajoy durant la visita i les històries de vida que van néixer entre voluntaris i gallecs.
Reflexió final sobre la transformació personal dels voluntaris i la dificultat de comprendre la immensitat de les 77.000 tones abocades.
Memòria de la catàstrofe del Prestige
El llibre Marees negres, marees blanques, escrit per Josep Figueres i Xavier Poza, recull el testimoni directe de la crisi mediambiental provocada per l'enfonsament del petrolier Prestige a les costes de Galícia. L'autor explica com una experiència personal fent el Camí de Santiago es va transformar en una estada de sis mesos com a voluntari i portaveu a la zona de Muxía.
La resposta social davant la inacció institucional
L'entrevista descriu una situació de solitud institucional durant els primers dies del desastre. Mentre els mitjans oficials minimitzaven els danys, la societat civil va organitzar una resposta massiva:
- Mobilització altruista: Més de 300.000 voluntaris d'arreu del món van viatjar a Galícia per netejar el xapapote.
- Manca de mitjans: Inicialment, els voluntaris treballaven sense protecció adequada, respirant gasos tòxics i usant eines precàries.
- La "Marea Blanca": El terme simbolitza la solidaritat de la gent (vestida amb monos blancs de protecció) enfront de la negror del petroli.
L'anècdota amb el Rei i la crítica política
Un dels punts clau és la trobada entre Josep Figueres i el rei Joan Carles I, on el voluntari va entregar una carta reclamant l'ajuda de l'exèrcit.
"No som suïcides, som voluntaris i necessitem organització."
L'autor critica durament la gestió de la Junta de Galícia i del govern central de l'època, denunciant:
- 1 El caciquisme latent als pobles afectats.
- 2 La manipulació informativa sobre la gravetat de l'abocament.
- 3 L'intent de desarticular el moviment ciutadà abans de les eleccions municipals.
Un llegat de solidaritat
Finalment, el llibre es presenta com un recull de sentiments i vivències que va transformar la vida de molts joves. Malgrat el desastre ecològic, l'autor destaca que la catàstrofe va permetre treure el millor de l'ésser humà i crear vincles indestructibles entre voluntaris i pescadors.

