Memòria viva de la Tabacalera de Tarragona
El presentador dóna la benvinguda a Josep Palau (pare), Josep Palau (fill) i Salvador Navarro, tots tres treballadors de Tabacalera a Tarragona.
Salvador Navarro explica la revista-llibre de 1982 dedicada al 50è aniversari de la fàbrica i mostra una reproducció del diari de Tarragona de juliol de 1923 amb la col·locació de la primera pedra.
Josep Palau (pare) relata com hi va entrar el 1956 com a torner, els exàmens d’accés, el manteniment de màquines i les bones condicions laborals dels anys 50 respecte a altres indústries.
Salvador Navarro descriu les activitats culturals, esportives i socials organitzades pel grup d’empresa: hòquei sobre patins, futbol, pesca, ball, Olimpiades de fàbriques, i la relació amb altres plantilles.
El fill, Josep Palau, explica la seva incorporació el 1984 i la convivència professional amb el pare, així com l’endogàmia familiar a Tabacalera.
Es narren els darrers anys de la fàbrica: clausura progressiva de plantes, negociacions d’ERO, tancament definitiu el març del 2023 i les seves conseqüències per a la plantilla.
Debat sobre opcions de trasllat a altres fàbriques, prejubilacions, dificultats per reincorporar-se al mercat laboral per edat i les perspectives de recol·locació impulsades per ajuntaments i l’empresa.
Comparteixen moments festius com Santa Rosa, festivals, concerts i la importància de conservar amistats i patrimoni sentimental en la comunitat d’extreballadors.
Història i llegat de la fàbrica de tabacs
Aquesta conversa aplega dues generacions de la família Palau i el seu company Salvador Navarro, tots ells testimonis clau de la trajectòria de la Tabacalera a Tarragona. Salvador presenta un llibre commemoratiu del 50è aniversari (1982), que recorda la col·locació de la primera pedra el juliol de 1923, un esdeveniment que va marcar l'inici de la que seria la primera fàbrica de la ciutat a superar els mil treballadors.
Vida social i activitat del grup d'empresa
Un dels pilars de la vida a la fàbrica era el seu grup d'empresa, que fomentava una intensa activitat social, cultural i esportiva, sovint amb el suport econòmic i facilitats horàries per part de la direcció:
- Esport de competició: Josep Palau (pare) destaca la creació de l'equip d'hoquei patins, que va arribar a ser campió d'Espanya.
- Rivalitat i convivència: Se celebraven els "triangulars" (olimpíades entre fàbriques de diferents ciutats) amb una competitivitat extrema que a vegades acabava amb incidents, però que sempre cloïen amb un sopar de germanor.
- Cultura i festes: Es realitzaven festivals per la patrona, Santa Rosa, amb la participació d'orquestres de renom com la Maravella i activitats com teatre, coral i balls.
- Relacions personals: Es recorda l'elevat nombre de matrimonis formats entre treballadors a causa de les llargues jornades compartides.
El procés de tancament i el panorama actual
Josep Palau (fill) representa l'última etapa de la fàbrica, havent viscut el tancament definitiu el març de l'any passat. Com a membre del comitè intercentres, va haver de negociar els acomiadaments en un procés que va afectar unes 3.000 persones a tot l'Estat.
"Quan se tanca una porta s'obre una finestra, mirar darrere de poc te serveix, encara que et dolgui."
Actualment, la situació laboral per a alguns ex-treballadors és complexa a causa de l'edat (entorn dels 50 anys) i la dificultat de reincorporar-se al circuit laboral, tot i els compromisos de recol·locació per part de les institucions. Malgrat tot, els antics companys mantenen el contacte i l'amistat, compartint records i gestionant encara serrells legals com les indemnitzacions pendents per la prestació de tabac.

