Títol i resum generats per IA

La Font dels Lleons: Moneda i Vida a Tarracó

0:00Arxiu Sonor 2008 Entrevistes16:26
Compartir
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
FacebookWhatsAppX.comDescarregar
Seccions
7 seccions · 16:26
01
Presentació del llibre i l'excavació
0:00 — 1:32

Introducció a l'obra 'La Font dels Lleons' i explicació de com l'empresa Cúdex va portar a terme l'excavació del monument a Tarragona.

0:00
02
Metodologia i troballes excepcionals
1:33 — 2:52

L'arqueòloga destaca el mètode de recuperació de materials menuts, com monedes de 5mm i restes orgàniques (pinyols), que expliquen la vida del poble.

1:33
03
Tipología de monedes i valor
2:53 — 5:00

Anàlisi dels bronzos, els 'mínims' i la reutilització de monedes de segles anteriors degut a la qualitat del seu metall.

2:53
04
L'Antoninià i el comerç mediterrani
5:01 — 6:52

Explicació sobre la moneda antoniniana, el seu bany de plata i com circulaven monedes de diferents seques (Roma, Cartago, Nicomèdia) pel port de Tarracó.

5:01
05
Imitacions i seques locals
6:53 — 9:46

Debat sobre la possible existència d'una seca local a Tarracó per fabricar imitacions davant la falta de moneda oficial de l'Imperi.

6:53
06
El procés d'estudi de laboratori
9:47 — 13:53

Descripció del treball de restauració, fitxatge, pesatge i comparació estadística de les peces per extreure conclusions històriques.

9:47
07
Simbolisme i clausura
13:54 — 16:26

Explicació dels missatges polítics i religiosos en els reversos de les monedes i detalls sobre la presentació pública del llibre al Pretori.

13:54
Seccions generades automàticament

Estudi Numismàtic de la Font dels Lleons

L'arqueòloga Ima Teixell presenta el seu treball sobre la circulació monetària a l'antiga Tarracó, centrant-se en les troballes realitzades a l'excavació urbana de la Font dels Lleons. Aquest estudi no es limita a la numismàtica tècnica, sinó que ofereix una visió profunda de la vida quotidiana i l'economia popular entre els segles III i V d.C.

L'Excavació i la Metodologia

L'excavació de la font es considera un model d'arqueologia urbana per la seva precisió. Gràcies a un mètode de garbellat i neteja exhaustiu, es van recuperar objectes minúsculs:

  • Monedes mínimes (mínimis) de només 5 mil·límetres de diàmetre.
  • Restes orgàniques com pinyols d'oliva i raïm, que permeten conèixer la dieta de l'època.
  • L'estudi físic detallat de cada peça: pes, diàmetre, posició dels encunys i descripció de l'anvers i el revers.

Circulació i Imitació Monetària

Una de les conclusions més rellevants és la gran presència de moneda d'imitació (prop del 50% de les peces). Això indica que, en moments de crisi o falta d'aprovisionament oficial des de Roma, l'economia local de Tarracó seguia funcionant mitjançant:

  1. 1 La reincorporació de monedes antigues (segles anteriors) al circuit.
  2. 2 La possible existència d'una seca local que fabricava moneda de manera no oficial o "destranquis".
  3. 3 L'ús d'antoninians, monedes que originalment eren de plata però que acabaven sent de bronze amb un simple bany argenteu.

Simbolisme i Política

Les monedes servien com a eina de propaganda política. En els reversos s'hi poden trobar missatges segons les necessitats de l'emperador de torn:

"El Gloria Exercitus apareix per donar moral a unes tropes que ja no s'aguantaven dretes."

Altres motius inclouen la representació de la cristianització de l'imperi o el retorn als déus pagans (com el déu Apis) sota el regnat de Julià l'Apòstata.

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament