Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
La neurobiologia de l'amor amb Mara Diersen
Presentació del tema: per què la neurobiologia estudia l’amor quan poetes i psicòlegs no han arribat a conclusions definitives.
Descripció de les diferents fases de l’amor i del paper de la dopamina, oxitocina i vasopresina en la selecció de parella i el vincle afectiu.
Anàlisi dels canvis d’activació i inactivació en àrees cerebrals relacionades amb el plaer, la valentia i el judici social durant l’enamorament.
Explicació del pas de la fase inicial dopaminèrgica a una etapa més cognitiva i l’aparició de la monogàmia successiva.
Contrast entre respostes masculines i femenines a l’amor i influència del desenvolupament cerebral en l’enamorament adolescent.
Discussió del paper del desig com a motor biològic de l’amor i debat sobre fins a quin punt la neurobiologia pot justificar comportaments.
Detall de l’esquema de la xerrada al CaixaForum (bases químiques, estudis d’imatge, infidelitat) i comiat.
L'amor sota la lupa de la ciència
En aquesta conversa, la neurobiòloga Mara Diersen ens endinsa en els mecanismes cerebrals que regeixen l'amor i l'enamorament. Més enllà de la poesia, la neurobiologia ha permès identificar com les hormones i els neurotransmissors modifiquen el nostre comportament i la nostra percepció de la realitat.
Les fases de l'enamorament
L'amor no és un estat estàtic, sinó un procés amb diferents etapes químiques:
- Fase inicial (pasional): Es caracteritza per un gran augment de la dopamina, que genera plaer i una forta addicció cap a l'altra persona. En aquesta etapa, s'inactiven les àrees del cervell responsables del judici crític i el por.
- Establiment del vincle: Amb la intervenció de l'oxitocina i la vasopressina, es crea un llaç afectiu més sòlid i madur. Segons Diersen, el pas a aquesta fase requereix un esforç conscient i cognitiu per mantenir la relació.
Canvis en el funcionament cerebral
Estar enamorat provoca un canvi qualitatiu en el cervell que comporta avantatges i desavantatges:
- Atenció selectiva: Ens focalitzem totalment en la parella, cosa que ens fa estar més despistats per a la resta de coses.
- Valents i optimistes: La desactivació de les amígdales (por) i l'activació de sistemes de recompensa ens fan sentir més capaços d'afrontar reptes.
- Pèrdua de la racionalitat: Com diu la dita popular, l'amor és cec.
"En les primeres fases s'activa el sistema dopaminèrgic, que proporciona plaer, i s'inactiven altres sistemes que s'encarreguen del judici social; és l'explicació neurològica de per què l'amor és cec."
Biologia vs. Llibertat
Diersen aclareix que, tot i que existeixin bases genètiques o químiques (com el mite del "gen de la infidelitat"), els humans mantenim la nostra llibertat i responsabilitat. La biologia pot marcar tendències, però no determina completament els nostres actes ni serveix de coartada per a comportaments inapropiats.