Pirandello al Metropol: L'home, la bèstia i la virtut
Inici de la trucada, salutacions i presentació de Pep Pla com a director de la producció del Teatre Nacional de Catalunya.
Anunci de l'obra i ubicació: representació demà al Teatre Metropol de Tarragona, producció del TNC.
Comentaris sobre la crítica unànime i positiva, i la bona acollida del públic des del primer dia.
Exploració de l’etapa primerenca de Pirandelo, on s’aprima la seva filosofia de les màscares dins d’un marc de comèdia àgil i divertit.
Descripció dels personatges estereotipats a l’estil pirandellià i dels intèrprets principals i secundaris participants, amb menció d’Eduard Farello, Teresa Sánchez, Jordi Martínez i altres.
Comentari sobre l’adaptació mediterrània de l’obra, reconciliant Sicília i Catalunya, i la traducció de Joan Maria Folquet que busca un català natural i genuí.
Anàlisi dels temes centrals: la hipocresia social, l’embolic de mentides per amagar veritats i la gràcia dramàtica dels equívocs.
Reflexions de Pep Pla sobre la satisfacció de treballar en comèdia i la resposta entusiasta del públic.
Detalls sobre la gira de la producció per Catalunya i la coproducció entre el TNC i el Centre d’Arts Escèniques de Terrassa.
Comiat, agraïments i bones paraules de Pep Pla de cara a futures temporades.
Adaptació de Pirandello amb esperit mediterrani
L'obra L'home, la bèstia i la virtut, dirigida per Pep Pla, arriba al Teatre Metropol de Tarragona després d'un èxit absolut de crítica i públic al Teatre Nacional de Catalunya. Es tracta d'una peça de la primera època de Luigi Pirandello, caracteritzada per un estil més popular i una comicitat directa, però que manté la profunditat filosòfica de l'autor sobre la identitat i les aparences.
Els tres pilars de l'obra
La trama gira al voltant de tres arquetips representats magistralment segons el seu director:
- L'home: Eduard Farelo, el pal de paller de la funció.
- La virtut: Teresa Sánchez, en el paper de la senyora Perella.
- La bèstia: Jordi Martínez, el mariner que desencadena el conflicte.
Característiques de la producció
- Estructura teatral: L'obra segueix un ritme ascendent. El primer acte recorda el vodevil amb el joc de portes, el segon és purament còmic i el tercer introdueix una reflexió més profunda.
- Ambientació: Tot i ser una obra siciliana, s'ha ambientat en una iconografia dels anys 50 que recorda el neorealisme italià, fent-la molt propera a la realitat portuària de ciutats com Barcelona.
- Traducció: La feina de Joan Maria Folquet destaca per l'ús d'expressions catalanes espontànies i genuïnes que fan que el text sembli escrit originalment en la nostra llengua.
"Tapem grans veritats amb moltes mentides... és el que els protagonistes es veuen obligats a fer per la por del que diran."
Reflexió sobre la hipocresia
L'obra convida a l'espectador a riure de les desgràcies i els embolics dels personatges, però al mateix temps planteja una crítica a la hipocresia social. Els protagonistes han de recórrer a l'engany per justificar un embaràs que trenca les normes morals, una situació que, segons Pep Pla, continua sent vigent en el teatre que tots fem diàriament a la vida real.

