Balanç del Congrés Mundial de la Natura amb Purificació Canals
Explicació de la complexitat d'organitzar un esdeveniment per a 8.000 persones amb governs i ONGs de 160 països.
Anàlisi de com el conservacionisme ha passat de parlar d'espècies a abordar el canvi climàtic i el model econòmic.
Crítica al model de protecció que exclou els humans i l'aposta per una sostenibilitat que integri les persones.
Reflexió sobre com la desaparició de cultures ancestrals precedeix i accelera la destrucció dels hàbitats naturals.
Debat sobre els acords de la UICN amb grans petrolieres i el paper dels governs en les votacions.
Valoració dels objectius assolits i la funció de la UICN com a òrgan consultiu i de pressió davant els governs.
Purificació Canals explica la seva candidatura i la importància de donar veu a visions no anglosaxones.
Reflexió final sobre la necessitat d'incorporar el valor de la natura en els balanços econòmics mundials.
Reflexions sobre el Congrés Mundial de la Natura
Purificació Canals, expresidenta de DEPANA i fins ara vicepresidenta de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura), analitza els resultats i la complexitat de l'organització del Congrés celebrat a Barcelona. L'esdeveniment ha destacat per la seva magnitud, amb més de 8.000 assistents i una estructura dual: el Fòrum Mundial de la Natura i l'assemblea de membres.
Principals eixos de debat
Durant les sessions, s'ha posat de manifest un canvi de paradigma en la conservació:
- Dimensió social: S'ha superat el debat estrictament científic sobre espècies i ecosistemes per incloure la interacció humana.
- Model econòmic i energètic: S'ha assenyalat que la crisi financera actual és una oportunitat per reformar un sistema que ignora els recursos limitats del planeta.
- Crítica al fonamentalisme conservacionista: Canals defensa que no es pot protegir la natura excloent l'ésser humà, especialment en el cas de les cultures indígenes que n'han estat gestores mil·lenàries.
Pols de poder i influència política
L'entrevista revela les tensions internes d'un organisme que actua com un "Parlament del món" però sense poder executiu:
"No podem protegir la natura contra l'home; l'hem de protegir amb l'home, perquè l'home n'és part."
- Relació amb el sector privat: S'han generat debats intensos sobre els acords amb multinacionals (com el cas de Shell), on sovint preval el pes dels vots dels governs per sobre de les crítiques de les ONGs.
- Multiculturalitat: Canals destaca la necessitat de trencar amb la visió exclusivament anglosaxona de la conservació per adoptar solucions locals i diverses.
Finalment, es subratlla que la conservació ja no és un tema de "quatre hippies", sinó una qüestió transversal i professional que afecta governs, economistes i tota la societat civil.

