Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Sant Joan: De Ciutadella a les Fogueres d'Alacant
Benvinguda, ambient menorquí i avanç dels temes: Sant Joan, cavalls i cultura popular.
Explicació dels “vots” eqüestres, participació ciutadana i espectacularitat del salt a Ciutadella.
Orígens de l’ermita de Sant Joan i continuïtat del rumiatge amb cavalls dins el nucli urbà.
Significat del dia d’esbé, el bé/oveleta de Santa Margarida i recorregut ceremonial cap al Palau del Caixer.
Biografia, martiri, atributs (anyell de Déu, palma, espasa) i la seva relació amb el solstici.
Substitució de rituals pagans per festes cristianes al voltant del 24 de juny i celebracions associades.
Estructura social de la comissió festiva: clergat, nobles, pagesos i menestrals i funcions de l’Obreria.
Noblesa, comportament, jocs medievals i interacció amb el públic durant la festa.
Altres expressions del foc: baixada del foc del Pirineu, fogueres a Menorca i variants locals.
Origen, materials inservibles, ninots i prohibicions municipals del segle XIX.
Defensa de fogueres no religioses durant la República i posterior aprofitament del règim franquista.
Revestiment neofalangista, ofrena a la Mare de Déu i jerarquització de falleres i vellaires.
Reflexions finals, ritual personal amb amics i felicitacions pel dia de Sant Joan.
La Figura de Sant Joan Baptista
L'expert Jordi Bertran ens apropa a la vessant més tradicional i religiosa de la festa de Sant Joan. El sant, fill de Zacaries i Isabel, és un personatge clau en el cristianisme, considerat l'últim profeta d'Israel i el vincle entre l'Antic i el Nou Testament.
- Se celebra tant el seu naixement (24 de juny) com la seva mort (29 d'agost).
- La seva festivitat s'ubica estratègicament al voltant del solstici d'estiu per cristianitzar rituals solars previs.
- Iconogràficament, se'l representa amb l'anyell de Déu (agnus dei) o amb la palma del martiri.
Les Festes de Sant Joan a Ciutadella
La tradició de Menorca destaca per la seva estructura social medieval que s'ha mantingut intacta des del segle XV.
L'Obreria i els Caixers
L'organització recau en l'oberia, una comissió amb representants de diversos estrats socials:
- Caixer Senyor: Representant de la noblesa.
- Caixer Capellà: Representant de l'Església.
- Caixers Pagesos i Menestrals: Representants dels treballadors.
Rituals i Elements Clau
"L'essència de la festa a Ciutadella són el cavall i l'home des bé."
- L'Homo des Bé: Un home que carrega un be viu a les espatlles com a símbol del Baptista el diumenge anterior a la festa.
- Els Jocs des Pla: Proves d'habilitat medieval com l'ensortilla o el córrer abraçats.
- El Cavall Menorquí: Destaca per la seva noblesa i l'habilitat de fer els vots (salts) sobre les potes posteriors enmig de la multitud.
Les Fogueres de Sant Joan d'Alacant
A diferència de Menorca, la festa d'Alacant ha viscut una evolució més urbana i estètica.
Origen i Evolució Estètica
Fins al 1928, Alacant cremava estris vells i ninots de drap. A partir d'aquell any, sota l'impuls de José María Py, es va començar a imitar el model de les falles de València però amb un estil alacantí propi:
- Construccions més amples i horitzontals gràcies a l'urbanisme d'eixample de la ciutat.
- Un discurs estètic més proper a la fotografia o al quadre escènic.
L'Apropiació del Règim Franquista
Durant la postguerra, el règim va transformar la festa (originalment més crítica i laica) en un acte amb càrrega religiosa i jeràrquica:
- Es va introduir l'ofrena floral a la Mare de Déu.
- Es va potenciar la figura de la Bellesa del Foc (la reina de la festa) amb un paper protocol·lari molt rígid.