Balanç de la Coordinadora d'afectats del POUM
Blanco exposa que la Coordinadora d’Afectats ha cobert la majoria d’objectius, ha arribat a una etapa de punt i final i es mantindrà un seguiment de les qüestions pendents.
Repassa la seva experiència durant gairebé un any com a portaveu de la Plataforma, els objectius complerts i la satisfacció general dels veïns.
Descriu els primers moments de risc a Torreforta i la Muntanyeta de Sant Pere, el contacte entre grups de veïns i la formació del moviment ciutadà amb el suport de Josep Lluís Navarro.
Explica el seu procés d’aprenentatge en temes d’urbanisme, la participació en reunions amb l’Ajuntament i la facilitació del diàleg entre afectats i administració.
Parla de la preocupació generada per la demanda interposada en relació amb un sopar d’homenatge a l’alcalde, l’arxiu inicial, la reactivació del cas i la contractació d’advocats.
Valora la diferent relació amb Josep Lluís Navarro i amb Xavier Terrés, la continuïtat de la voluntat de resoldre favorablement el conflicte i l’esperança generada per ambdós responsables.
Analitza el procés de negociació específic del PMU14, amb centenars de propietaris afectats, el pas d’un sistema de compensació a un de cooperació i la constitució d’una comissió d’afectats.
Detalla la problemàtica dels habitatges propers a la T11, la confirmació que la rotonda no afecta els immobles i l’acord d’expropiació signat sense perjudicar cap veí, amb possibilitat de rehabilitació condicionada.
Blanco reflexiona sobre la proposta inicial del POUM –l’incomprensible abast per a 1.500 habitatges–, destaca la importància del diàleg i conclou amb una valoració personal sobre la seva etapa de negociació.
Final d'una etapa per a la Coordinadora d'afectats
Santiago Blanco, fins ara portaveu de la Coordinadora d'afectats del POUM, fa balanç d'un any intens de lluita veïnal a Tarragona. L'entitat ha passat a una situació de standby després d'haver assolit la major part dels seus objectius i protegir els habitatges de prop de 1.500 famílies que es veien amenaçades per la revisió del Pla General.
Origen del conflicte i aprenentatge personal
El moviment va néixer arran de casos concrets a barris com Torreforta i la muntanya de Sant Pere, on veïns van descobrir que l'Ajuntament denegava permisos d'obres perquè les seves cases estaven "en l'aire" segons el nou planejament. Blanco destaca:
- La necessitat d'organitzar-se per crear mecanismes d'interlocució amb l'administració.
- El procés d'aprenentatge accelerat en conceptes d'urbanisme per part de ciutadans corrents.
- La satisfacció d'haver unit col·lectius que no es coneixien per una causa comuna.
Conflictes judicials i relacions institucionals
L'entrevista aborda les conseqüències personals de l'activisme, incloent una demanda judicial interposada per l'alcalde Joan Miquel Nadal i la seva esposa arran d'una protesta en un sopar d'homenatge. Tot i la inquietud del procés judicial, Blanco es mostra tranquil respecte a la seva actuació.
Pel que fa a les negociacions, es comparen les figures de dos responsables d'urbanisme:
- 1 Josep Lluís Navarro: Qui va marcar la pauta i va donar les primeres esperances de resolució.
- 2 Xavier Terrés: Amb un estil diferent però que ha acabat complint les directrius de l'equip de govern per tancar els acords.
Zones amb temes pendents
Tot i l'èxit general, encara hi ha dos punts de la ciutat en negociació:
- L'Ermita de la Salut (PMU-14): S'ha aconseguit canviar el sistema de gestió de compensació a cooperació, donant més control a l'Ajuntament i protegint els veïns davant els interessos dels grans constructors.
- Torreforta (franja T-11): Malgrat que la rotonda ja no afecta els habitatges, els veïns exploren vies de rehabilitació o millora sota condicions de viabilitat econòmica.
"És totalment incomprensible que es pretengui fer un projecte d'aquesta magnitud posant 1.500 habitatges en l'aire sense que els afectats haguessin pogut dir res."

