Títol i resum generats per IA

Tomàs Palos: L'art de la joieria entre l'ofici i la docència

0:00Arxiu Sonor 2008 Entrevistes18:14
Compartir
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
FacebookWhatsAppX.comDescarregar
Seccions
6 seccions · 18:14
01
Salutacions i reconeixements
0:00 — 1:00

Felicitacions a Tomàs pel premi i reconeixement de tota la trajectòria professional.

0:00
02
Inici a l'aprenentatge de la joieria
1:01 — 4:00

Com va començar als 13 anys sota la tutela de Borrut i Ros, abraçant l’ofici artesanal sense màquines.

1:01
03
Formació a l'escola d'art i evolució creativa
4:01 — 7:00

El pas de copiar formes a desenvolupar un llenguatge propi gràcies a la història de l’art, el dibuix i la visita a museus.

4:01
04
Tasques docents i èxit dels alumnes
7:01 — 10:00

Creació i direcció del taller de joieria, creixement del nombre d’estudiants i assoliment de premis per part dels alumnes.

7:01
05
Experimentació i col·laboracions internacionals
10:01 — 13:00

Residència de 11 dies a la República Txeca amb artistes d’arreu, treball amb materials locals i fabricació de peces innovadores.

10:01
06
Filosofia de l'ofici i reptes actuals
13:01 — 16:00

Visió de la joieria com a petita escultura, ús de materials ‘vulgars’ combinats amb metalls preciosos i reflexió sobre el rol del professor i la presència femenina en el sector.

13:01
Seccions generades automàticament

Trajectòria i aprenentatge de Tomàs Palos

Tomàs Palos repassa la seva extensa carrera, iniciada als 13 anys com a aprenent al taller de Josep Maria Borrut i Josep Ros. En aquesta etapa primerenca, va adquirir la base tècnica de l'ofici mitjançant la paciència i el treball manual, una època en què la joieria es basava principalment en la imitació i la còpia.

"A mi m'agradava treballar les mans... poder fer coses amb eines manuals molt artesanals, sense màquines."

L'Escola d'Art i el pas de l'artesà a l'artista

El punt d'inflexió en la seva carrera va ser l'entrada a l'Escola d'Art de Tarragona. Allà va descobrir que la joieria no s'havia de limitar a la còpia, sinó que podia ser un mitjà d'expressió artística:

  • Assoliment de la tècnica: Un cop dominada la base artesana, sorgeix la capacitat de crear.
  • Formació integral: L'estudi de la història de l'art i el dibuix li van obrir noves perspectives.
  • Joieria com a escultura: Palos defensa que la joia és, en essència, una escultura de petit format que posseeix volum i entitat pròpia fora del cos humà.

La passió per la docència i l'experimentació

Com a mestre a l'escola des de 1975, Palos destaca la importància de transmetre l'ofici a les noves generacions. El seu mètode docent es basa en prohibir la còpia i fomentar que cada alumne trobi la seva pròpia veu a través de l'experimentació.

  • Noves tècniques: Menciona l'ús del Keum-boo (tècnica japonesa per aplicar or fi sobre plata) com a exemple de la seva curiositat constant.
  • Materials heterodoxos: És conegut per combinar metalls preciosos amb elements naturals o quotidians com pedres de riu, branquetes o peces de maquinària antiga.
  • L'evolució del sector: Observa com la joieria ha passat de ser un món masculí a un ofici actualment dominat per dones, que aporten una sensibilitat i atreviment diferents.

Experiències internacionals i temàtiques

Recentment, ha participat en una trobada d'artistes a la República Txeca, on va crear peces a partir de materials recollits de l'entorn. També recorda amb orgull les seves col·laboracions amb artistes com Mariano Rubio i les seves incursions en temàtiques com l'erotisme, desafiant els tabús que encara persisteixen en el món de l'art.

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament