Comiat i trasllat de la Facultat de Lletres de la URV
Introducció d’Isan Rassel, Josep Oliveras, Santiago Roque, Joan Prat, Pere Navarro i breu comentari sobre el seu recorregut acadèmic.
Debat sobre les virtuts i aspectes qüestionables del nou edifici: despatxos individuals, aire condicionat i possibilitat d’obrir finestres.
Reflexions sobre el desmuntatge de despatxos, embalatge de treballs i tesis, i repartiment d’espais compartits entre professors.
Cada professor recorda la seva primera experiència docent: aules plenes, fum a classe, assemblees d’estudiants i la iniciativa de les 12 hores de cinema de terror.
Detalls sobre la projecció audiovisual sorpresa, el passacarrers i la conferència de 12 hores dedicades al conte Dràcula.
Planificació de portar el sofà blau del professor Prat al nou despatx i homenatge als col·legues desapareguts amb anècdotes emocionals.
Debat sobre l’evolució de la universitat, la relació alumne-professor i l’impacte dels canvis en la docència i la vida acadèmica.
Adéu a l'antic edifici: un canvi d'era
El podcast recull una tertúlia emotiva amb professors i exalumnes de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili (URV) davant l'imminent trasllat al nou campus. Els participants, molts dels quals han passat més de 30 anys a l'edifici antic, reflexionen sobre el xoc entre la funcionalitat moderna i la nostàlgia del passat.
El trasllat i la gestió de l'espai
Els professors Santiago Roque, Joan Prat, Pere Navarro i José Carlos Suárez discuteixen les seues primeres impressions sobre les noves instal·lacions:
- Funcionalitat vs. Intimitat: Tot i que el nou campus és més útil i lluminós, critiquen el pas de despatxos individuals a compartits, cosa que pot dificultar la concentració i les tutories.
- L'acumulació de material: El problema logístic de traslladar dècades de tesis doctorals, treballs d'alumnes i documents personals a espais més reduïts.
- El sofà de Joan Prat: Com a nota curiosa, es planteja el trasllat d'un sofà vell com a símbol del patrimoni sentimental de la facultat.
Evolució de la docència i la vida universitària
Es fa un repàs històric des dels anys 70 fins a l'actualitat, destacant com han canviat les normes i les actituds:
- L'època del fum: Recorden amb sorpresa com fa anys era habitual fumar a les aules, tant professors com alumnes, fins i tot durant els exàmens.
- L'activisme polític: Santiago Roque recorda les assemblees dels anys 70, on convivien ideologies extremadament oposades, des del PSUC fins a grups obertament fatxes.
- La deshumanització actual: Pere Navarro expressa una visió crítica sobre l'evolució de la universitat:
"Les persones hem deixat de ser persones i hem passat a ser un client amb una targeta; el professor s'ha convertit en un caixer automàtic."
Actes de comiat
Per tancar l'etapa a l'edifici vell, s'han organitzat activitats especials:
- Una sessió de 12 hores de cinema de terror dedicada a Dràcula.
- La projecció d'un audiovisual amb música de l'època i imatges personals.
- Un reconeixement a figures emblemàtiques com l'Antonio, el responsable del bar.

