Adéu a la Facultat de Lletres: Memòries i Trasllat
El locutor dóna la benvinguda, es presenten Isan Russell, Josep Oliveras, Santiago Roque, Joan Prat i Pere Navarro i es contextualitza el direct en el bar de la facultat.
Comentaris sobre el nou edifici: més funcional i lluminós, però amb dubtes sobre despatxos individuals, sistema d’aire per calor i fred, i possibilitat d’obrir finestres.
Discussió sobre la nostàlgia de deixar materials i tesis doctorals, el repartiment de les poques m² entre professors, i l’emoció de empaquetar documents i obres d’estudiants.
Anècdotes de les primeres classes: fumar dins l’aula amb Montse Palau, la divisió d’aules de fumadors/no fumadors, i l’ambient a la biblioteca.
Diversos professors recullen les seves experiències de debut: auditoris massius, nervis, assignatures d’antropologia i els alumnes de primer curs amb més de cent alumnes.
Presentació de l’esdeveniment de 12 h de cinema de terror dedicades a Dràcula, la projecció audiovisual sorpresa i el pasacarrer amb músiques i imatges de la facultat.
Reflexions sobre els professors i companys ja desapareguts (Jaume Vidal, Luis Alventosa, el pare Tisent…) i les anècdotes que perduren al web i la memòria col·lectiva.
Debat sobre l’evolució de la universitat: més burocràtica, tracte com a clients, però amb aspectes positius. Es parla del trasllat del sofà de Joan Prat, es recullen darrers records i es tanquen els actes amb emotiu comiat.
L'Adéu a la Plaça Imperial Tarracó
L'episodi d'avui se centra en els darrers dies de l'ocupació dels estudis de lletres a l'antiga facultat. Els tertulians, destacats professors i antics alumnes, reflexionen sobre el significat emocional i pràctic de deixar aquest espai històric per traslladar-se al nou campus.
Expectatives del Nou Edifici
Els professors Santiago Roda i Joan Prat comparteixen les seves primeres impressions després de visitar les noves instal·lacions:
- Funcionalitat: Reconeixen que el nou edifici és molt més modern i pràctic.
- Despatxos compartits: Una de les principals preocupacions és la pèrdua d'espais individuals, cosa que pot complicar les trucades internacionals i l'atenció personalitzada als alumnes.
- Nostàlgia material: El dilema d'haver de buidar despatxos amb més de 30 anys d'acumulació de treballs, tesis i documents.
Memòries de les Primeres Classes
Es fa un recorregut nostàlgic pels inicis de la docència als anys 70 i 80:
- Aules massificades: Es recorden classes amb més de 100 alumnes de diverses disciplines com psicologia i pedagogia.
- Tabac a les aules: Una anècdota curiosa és l'època en què es fumava lliurement a classe, arribant a crear-se aules segregades per a fumadors i no fumadors durant els exàmens.
- Efervescència política: Santiago Roda recorda les assemblees d'estudiants dels anys 70, on convivien des de sectors del PSUC fins a candidatures d'extrema dreta.
"Qualsevol temps passat no fou millor, simplement enyorem la joventut. Hem perdut la calidesa humana per la burocràcia, però seguim treballant en el que ens agrada."
Actes de Comiat Significatius
José Carlos Suárez detalla les activitats previstes per tancar aquesta etapa:
- Cinema de terror: Una sessió de 12 hores dedicada a Dràcula com a homenatge a les sessions nocturnes que es feien antigament.
- El sofà d'en Joan Prat: S'ha convertit en un símbol de la facultat i hi ha la voluntat col·lectiva de traslladar-lo al nou despatx com a patrimoni emocional.
Evolució del Model Universitari
L'episodi tanca amb una reflexió crítica sobre com la universitat s'ha tornat més freda i burocratitzada. Pere Navarro suggereix que l'alumne ha passat a ser un client i el professor un simple caixer automàtic, perdent-se la connexió personal que caracteritzava els primers anys de la institució.

