Entrevista a Guillem Milkyway: L'univers de La Casa Azul
Guillem explica com ha canviat la seva manera de treballar: de tancar‑se a l’estudi a emprendre una gira i la importància de les vacances.
Reflexiona sobre el ‘bum’ de La Casa Azul, l’impacte de la revaloració mediàtica i la distància entre obra i notícies.
Debat sobre la pressió perquè els músics siguin grans comunicadors a l’escenari i la diferència entre espectacle i creació.
Per què va ocultar la seva imatge darrere de La Casa Azul i com això afavoria la màgia i l’enigma del projecte.
La fascinació per la música disco dels 70, la frescor de barrejar històries musicals i la falta d’ortodòxia creativa.
Repàs de la trajectòria «indie»: maquetes, primers discos i com el públic va anar descobrint el projecte.
Llistat de treballs (maquetes, EPs, LPs, reedicions) fins a *La revolución sexual* i com es va adaptar per al mercat coreà.
Narració de gires a Tòquio i Seül, la sorpresa de tocar per 500 persones i la receptivitat dels fans asiàtics.
Per què van haver de substituir fragments en japonès per coreà i les diferències d’obertura cultural entre països.
Amor‑odi amb la pantalla: sintonies per a TV3, Gominoles, Disney i el valor emotiu de la música de programes.
Anunci de concerts a Sant Boi, Múrcia, Tarragona i la dificultat de tocar fora de les capitals grans.
Complexitat tècnica dels directes, equips de pantalles, costos i la incertesa de programar ciutats petites.
Per què no creu en els discos en directe com a producte i prefereix la naturalesa única i irrepetible del concert.
YouTube, mòbils i MySpace com a eina per compartir moments en viu i rebre feedback directe dels oients.
Anècdota sobre la cantant de jazz Blossom i la capacitat de la música de salvar moments difícils.
Comiat, l’aspiració de tornar a tocar a Tarragona i la frase final: “l’esperança és l’últim que es perd”.
La Trajectòria i l'Èxit de La Casa Azul
En aquesta conversa, Guillem Milkyway, el cervell darrere de La Casa Azul, reflexiona sobre el moment dolç que viu el projecte. Tot i l'augment de la popularitat mediàtica gràcies a cançons com La Revolución Sexual, Milkyway es mostra escèptic davant la fama i prefereix centrar-se en el procés creatiu a l'estudi que no pas en la figura de l'artista com a gran comunicador.
Una Filosofia Musical Sense Prejudicis
L'artista defensa una visió de la música basada en la llibertat creativa i la falta d'ortodòxia:
- La mescla d'estils dels anys 70 amb tocs actuals per mantenir una sonoritat fresca.
- La importància de la música com a refugi emocional i salvavides en moments difícils.
- L'ús del MySpace com a eina fonamental per mantenir un contacte directe i real amb els seguidors.
Expansió Internacional i Projectes Paral·lels
Un dels punts més curiosos de l'entrevista és l'explicació de l'èxit al mercat asiàtic:
- Edicions a Corea i Japó: Com adaptaren el disc per al públic coreà, substituint fragments en japonès per qüestions històriques i polítiques.
- Sintonies de televisió: La seva experiència creant música per a TV3, anuncis (com Nesquik) i programes infantils, reivindicant la sintonia com un gènere amb gran càrrega emocional.
El Valor del Directe vs. l'Estudi
Guillem confessa que no és amant dels discos en directe. Considera que el concert és una experiència efímera que ha de quedar a la memòria dels assistents:
"El directe és un espectacle pensat perquè passi una vegada i ja no torni a passar, per gaudir-ne el moment."
Finalment, es discuteix la dificultat dels grups independents per tocar fora de les grans capitals i el desig de portar el seu espectacle visual a ciutats com Tarragona.

