Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa *Ja tardes* de l'any 2008
Subscriu-te
Codi de Bones Pràctiques en l'Art Visual
Salutacions, comentaris personals sobre el fred i avanç de l’episodi amb la introducció del Codi de Bones Pràctiques.
Definició del codi com a contractes formals entre artistes i gestors, i per què era necessari.
Detall dels elements obligatoris: espai, temps, producció, format, difusió i mínim del 15% d’honoraris.
Discussió sobre les dificultats burocràtiques per a artistes no autònoms a l’hora d’emetre factures.
Presentació de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya i la necessitat d’acabar amb l’imaginari de l’artista «malaltís».
Evolució cap a l’artista com a broker i la professionalització de la galeria: exclusivitat, pagaments mensuals i percentatges.
Obligacions mútuas en terminis de producció, qualitat i possibles canvis sense duplicar pressupost.
Transició i breu introducció de l’escultor i professor Rufino Mesa.
Rufino parla de la necessitat de regular el sector, agrupar-se i fer pinya per fer complir les normes.
Distinció entre valor físic del treball i valor moral/intel·lectual, i importància de la bona fe en el compliment del codi.
Beneficis de pertànyer a l’associació: protecció col·lectiva, assessoria jurídica i gestió de drets.
Gal·leristes defensen que ja existeix una regulació, però destaquen mancances per a artistes emergents i espais públics.
Resum dels deu punts: drets intel·lectuals, difusió, producció, honoraris de comissaris i autors, transport, assegurança, senyalització, etc.
Càlculs d’honoraris en projectes petits i grans, i possibles efectes en la creació de noves galeries.
Explicació dels drets de l’artista sobre la integritat de l’obra en vida i post-mortem, i la impossibilitat de renunciar-hi.
El codi serveix com a model per a Catalunya, Espanya i Europa; destacant la signatura de contractes i l’auto‐gestió dels drets.
Comiat final i nota de continuïtat fins al proper episodi.
Introducció al Codi de Bones Pràctiques
El programa aborda la implementació del nou Codi de Bones Pràctiques Professionals en el món de les arts visuals a Catalunya. Aquest document neix amb la voluntat de regular les relacions laborals i contractuals entre els creadors (artistes) i els gestors (galeries, centres d'art i institucions públiques).
Canvi de Paradigma en la Relació Artística
Fins ara, molts acords en el sector es basaven en pactes verbals sense validesa legal, fonamentats en la "bona voluntat". El nou codi busca:
- Formalització contractual: Obligatorietat de signar contractes que especifiquin l'espai geogràfic, el temps i les condicions de producció.
- Drets econòmics: Establiment d'honoraris fixos per als artistes, concretament un mínim del 15% sobre el pressupost total de l'exposició.
- Professionalització: Superar el mite romàntic de l'"artista maleït" que treballa només per amor a l'art per passar a una figura d'artista com a professional amb drets mercantils.
Reptes i Aplicació Pràctica
La conversa destaca diversos obstacles per a la plena aplicació d'aquest decàleg:
- 1 Burocràcia: Molts artistes no són autònoms, fet que dificulta l'emissió de factures oficials.
- 2 Compromís Institucional: La necessitat que les administracions públiques assumeixin els pagaments i els riscos amb més agilitat.
- 3 Responsabilitat de l'Artista: El contracte també exigeix a l'artista rigor en els terminis d'entrega i en la qualitat de l'obra presentada.
"L'artista ara vol ser també un broker de l'art; té dret al seu reconeixement monetari i mercantil."
Perspectives del Sector
El Punt de Vista de l'Artista
L'escultor Rufino Mesa subratlla que el sector ha estat històricament desamparat. Malgrat que l'associacionisme encara genera certa recança per la tendència a l'anarquia creativa, considera essencial diferenciar el valor físic del treball (fàcilment quantificable) del valor moral i intel·lectual de les idees.
El Paper dels Galeristes
Chantal Grande explica que, tot i que al mercat de galeries privat les regles ja solen estar clares (normalment repartiment al 50%), el codi és vital en espais públics o de gestió intermèdia on sovint hi ha precarietat en la conservació o falta de rigor en els tractes.