Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa *Ja tardes* de l'any 2008
Subscriu-te
La relació entre pares i fills adolescents
Presentació del programa i anunci del debat sobre la relació entre pares i fills adolescents.
Característiques de l’adolescència com a període de crisi, separació natural i conflictes amb els pares.
Importància d’haver establert un diàleg des de la infància per facilitar la comunicació en l'adolescència.
Dinamica de tancar-se a l’habitació, escoltar música, i la rellevància dels amics per a la identitat.
Per què els pares han de mantenir la seva funció parental i no confondre-la amb la d’un amic.
Distinció entre preadolescència (8–11 anys) i les dues fases de l’adolescència (13–18 anys) amb variacions individuals.
Permetre que l’adolescent prengui decisions i assumeixi les seves conseqüències per a un creixement saludable.
Explicació de la crisi d’identitat i com els pares poden acompanyar‑la sense projectar-hi les seves pors.
Comprendre els canvis bruscos d’estat d’ànim i la necessitat de límits clars i previsibles.
Proposta d’oferir activitats esportives i d’aprenentatge per omplir el temps lliure i reduir riscos.
Com parlar amb un adolescent de tu a tu, sense interrogar, mostrant vulnerabilitat i escoltant.
Comiat, agraïments a Sònia Navarro i bones festes als oients.
L'adolescència com a etapa de crisi
L'adolescència es defineix com un període de crisi absoluta i canvis profunds. La psicòloga Sònia Navarro explica que l'objectiu principal d'aquesta etapa és la recerca de la identitat pròpia, fet que requereix una separació temporal de les figures parentals.
Reptes de la comunicació
La comunicació esdevé el pilar més complex durant aquests anys:
- Els adolescents passen de valorar l'opinió dels pares a qüestionar-la sistemàticament.
- És vital evitar els interrogatoris; les preguntes constants només generen respostes monosil·làbiques.
- La base d'una bona relació adolescent s'ha d'haver construït prèviament durant l'infantesa.
"Si prèviament no ens hem comunicat amb els nostres fills, és molt difícil que arribi l'adolescència i ens expliqui de cop què està fent."
El paper dels pares: Guies, no amics
Un dels punts clau és la distinció de rols. Navarro sosté que un pare o una mare no ha de ser amic del seu fill:
- L'adolescent ja té els seus propis amics per a determinades funcions.
- Els pares han de mantenir la seva posició de referents i autoritat des del diàleg.
- Cal posar límits coherents però anar donant "corda" de manera progressiva.
La importància de l'autonomia i la responsabilitat
És saludable que l'adolescent s'equivoqui. Els pares han de:
- Deixar que prenguin les seves pròpies decisions.
- Permetre que assumeixin les conseqüències dels seus actes sense intervenir-hi constantment per "arreglar-ho".
- Fomentar activitats motivadores (esports, aprenentatges) fora de l'horari escolar per evitar l'entrada en entorns de risc com el consum de drogues.